Aquest dijous, dins dels actes previstos de la Capital de la Cultura Catalana Badalona 2010, va inaugurar-se l’exposició Margarida Xirgu. De Badalona a Punta Ballena, al Museu de Badalona. Tot un èxit de públic que va poder assistir també a la presentació del magnífic llibre sobre l’actriu escrit per Francesc Foguet, Margarida Xirgu, cartografia d’un mite. A més del programa de visites comentades a l’exposició, el proper dissabte 27 de març hi haurà un homenatge a Margarida Xirgu al Teatre Zorrilla.
La Xirgu, badalonina d’adopció, exiliada forçosa per la ‘Guerra in-Civil’ (1936-1939), és un dels personatges que vol destacar la capitalitat badalonina en la línia que, el primer ajuntament democràtic de Badalona, l’any 1982, amb el regidor Jaume Oliveras al capdavant de Cultura, va homenatjar-la convidant per a l’ocasió el gran poeta Rafael Alberti i la biografa de l’actriu Antonina Rodrigo. Badalona ha de recuperar, perquè en certa manera està en deute, i ha mostrar els ‘seus’ artistes que han fet i han de fer rellevant en sentit positiu la ciutat. Des de l’ajuntament, des de la societat civil, hem de fer que Margarida Xirgu, el seu esperit, es quedi a Badalona, com sempre va voler.
Un apunt localista respecte el llibre de Foguet, més per completar el seu relat biogràfic, és un aspecte que no ha quedat recollit i és el fet que, tal i com informava El Eco de Badalona el 8 d’agost de 1931, Margarida Xirgu va signar el 2 d’agost de 1931, en una de les vuit taules femenines organitzades a Badalona, a favor de l’Estatut d’Autonomia, acompanyant el referèndum masculí. A Badalona, van recollir-se 9.784 signatures d’adhesió. Va ser tot un èxit i un referent participatiu, a la ciutat i al conjunt de Catalunya. Ben possiblement un precedent d’una consulta popular que, avui dia es planteja ja sobre la independència del país.
Per posar fi a l’entrada al bloc d’avui, hem passat un cap de setmana ben complert d’actes de la capitalitat en una ciutat que s’ha mostrat acollidora i atractiva per a propis i visitants. Un primer acte i que va ser força concorregut, va ser la jornada sobre El sentit de les Festes Medievals celebrada al Monestir gòtic de Sant Jeroni de la Murtra, preludi de la Festa Medieval de Canyadó (10-11 d’abril), un model participatiu de festa realitzada per un munt d’entitats amb suport municipal. Van haver-hi ponències de luxe com les de Valentí Gual, Joan Rosàs, Joan Soler Amigó, Ramon Fontdevila, i diversos representants d’altres festes medievals de Catalunya. Al migdia, l’Organització Capital de la Cultura Catalana (una entitat reconeguda per unanimitat pel Parlament de Catalunya i en el cas de Badalona, també de forma unànime pel Ple), va lliurar els 7 diplomes del Patrimoni Cultural Material de Badalona, escollits per un sistema participatiu on -line pels internautes. També dissabte,a la fàbrica de l’Anís del Mono, un marc patrimonial excepcional, just davant de la façana marítima, va tenir lloc dins dels actes de la capitalitat, l’assemblea nacional de colles castelleres. Finalment, avui diumenge pel matí i ha hagut una jornada de portes obertes al recuperat Teatre Blas Infante a Llefià que, com equipament compta en la part superior i amb una entrada a part amb un hotel d’entitats i amb una entrada pròpia i amb uns serveis d’arts escèniques moderns, el teatre propiament. No hi ha res com evitar ‘confusions’ en la gestió dels equipaments públics.
Davant d’una certa polèmica sobre la capitalitat, amb un excés de desig de protagonisme i extemporània en el temps, ja que el 2 de novembre de 2009 es va fer una concorreguda sessió pública a l’Espai Betúlia exposant-se les propostes escollides de les entitats per a formar part del programa de la capitalitat (van valorar-les Joan Mayné, Isabel Graña, Margarida Abras, Joan-Anton Sanchez, Josep Pascasi i jo mateix), i la programació tanmateix va creixent – amb més imaginació que recursos – a partir d’oportunitats que van generant-se; cal seguir fent de Badalona un ‘aparador’ en sentit positiu, per visualitzar-se i comptar en el panorama cultural del país a fi de superar la imatge de suburbi que sovint pesa com una llosa sobre la ciutat.
Tanmateix, a banda de la capitalitat, la planificació cultural a la ciutat va avançant sense pausa: els plans de centres cívics i de biblioteques, les propostes d’un nou espai expositiu d’arts i un altre pels músics, a més del Consell de les Arts i la Cultura, un compromisos en marxa i ja expressats des de fa uns mesos per la regidoria de Cultura i Patrimoni. La crítica, justa i constructiva és bona, malgrat que ens pesi, altra cosa és quan es fonamenta amb mentides o bé, diguem-ne, informacions sense contrastar.
Se trata de un excelente article.Thank usted para compartir!@