Ahir dissabte vaig participar en l’acte d’inauguració del nou local de la Plataforma per un equipament sociocultural al barri de Bufalà, a l’antic local de l’Associació de Veïns al carrer Sardana. Una intensa activitat reivindicativa, el trasllat a un nou local de l’associació de veïns i la confiança municipal amb les activitats de la Plataforma (per exemple el mes de novembre vaig tenir ocasió de presentar un interessant projecte que van fer de recuperació històrica al barri), possibilitaren que els seus integrants s’instal·lesin ja fa un temps al local que ara han presentat en societat. En el món blocaire en parla de la presentació també el bloc de Dolors Sabater.
A l’acte vaig tenir ocasió de dir unes paraules en referència a la xarxa ciutadana de Bufalà. Ho vaig fer per destacar les intervencions prèvies perquè eren un viu exemple d’un dels punts forts de la Plataforma: la participació intergeneracional. M’explicaré: la primera persona a dirigir-se als assistents va ser una persona d’edat avançada, el sr. Lleonart, que va explicar-nos la llegenda del Pas de la Guineu (quan el Dalt de la Vila i Bufalà i més amunt Canyet no estaven separats pel mur de l’autopista); una altra persona gran, el sr. Duatis, va recordar les obres de teatre i el grup de persones que les feien quan eren joves i va llegir una poesia; i després en Miquel Prieto de la Plataforma va incidir en les possibilitats del nou local però sense renunciar a conseguir com a centre sociocultural la finca de Can Barriga, on actualment desenvolupen una experiència d’hort urbà i utilitzen l’espai per a realitzar celebracions veinals.
Aquesta vitalitat em va fer referir-me a l’experiència del Banc del temps engegada per la Plataforma, com esforç voluntari i alternatiu per tal de generar activitats i dinamisme social i cultural autogestionat entre les veïnes i veïns de Bufalà, sense dependre de la subvenció municipal que és només això, una subvenció, i complementant l’oferta que pugui oferir l’Associació de Veïns. En aquest sentit, el nou local reeixirà si hi ha diferents activitats i la seva vigència s’ha d’entendre com un pas cap a la consecució d’un gran pol cultural a Can Barriga, objectiu de la Plataforma.
En resposta a dues qüestions que va deixar-me plantejades en Miquel Prieto: per què el projecte del Centre sociocultural el Carme en dos anys havia començat a moure’s i en canvi Can Barriga costa tant d’arrancar? i la previsió de col·laboració d’actes de la capitalitat cultural a Bufalà. Vaig respondre que a Bufalà s’havia anat posant fil a l’agulla respecte els dèficits en serveis bàsics, ara fa poc en l’oferta educativa, i que ara calia entomar la instal·lació d’una biblioteca i un gran equipament social i cultural que, en el cas de la financiació d’alguna administració va més ràpida (la Mancomunitat de Municipis en el cas del Carme que en tot cas té anys encara per veure la llum) que, d’altra, Can Barriga, en què la Generalitat i l’Ajuntament tenen més dificultats per l’elevat cost que suposa traslladar l’escola d’educació especial. Sobre els actes de la capital de la cultura catalana, ben segur que es podrà trobar un projecte participatiu comú, amb un sentit de barri i de ciutat.
L’oferiment de diàleg en la trajectòria de la Plataforma que ha d’estar lliure d’intromissions partidistes, va completar la voluntat que ruttlin d’allò més bé el projectes sorgits de l’activisme de base.
