A Badalona, està en dansa el nom de la gran plaça resultant de la transformació urbanística que s’ha endegat al centre de la ciutat i que ha comportat l’enderrocament dels edificis de l’illa central.
Des de l’any 2002, Esquerra Badalona promou el nom de plaça de l’Alcalde Xifré. Va organitzar un primer acte públic de reconeixement a la seva figura i va demanar el nom per a la nova plaça a la comissió del nomenclàtor municipal acompanyada d’uns centenars de signatures.
Per què el nom de plaça de l’Alcalde Xifré?
El nom de plaça de l’Alcalde Xifré existeix a Badalona des del 27 d’abril de 1979. Va ser un dels noms que el primer Ple municipal del primer Ajuntament democràtic va utilitzar per substituir els imposats pel règim franquista. Des d’aleshores denomina a una petita plaça enjardinada de forma triangular. Ara, els canvis urbanístics fan que la placeta quedi integrada dins el gran espai de la nova plaça central de Badalona. Ja que és preexistent podria donar-li nom a tot el conjunt.
Si ens referim a la rellevància ciutadana de Xifré, cal prendre en consideració el seu valor simbòlic d’exemplaritat democràtica, més que el seu valor polític i ideològic. Xifré va ser assassinat pels feixistes el 15 de febrer de 1940 pel sol fet d’haver estat escollit democràticament alcalde de Badalona. El seu cas és tot un símbol de les víctimes de la Guerra Civil i la repressió franquista.
A Badalona, a la seva ciutat, cal dignificar-lo.
La proposta de nom no és política. M’explicaré: Xifré era un industrial membre d’ERC que va ser escollit alcalde de Badalona el març de 1936. Quan va esclatar la Guerra Civil era el batlle de la ciutat; va salvar nombroses vides de gent perseguida i amb perill de la seva vida va enfrontar-se a la violència dels grups d’incontrolats; amenaçat, va marxar a França el 1937; les circumstàncies van fer que fos cessat de l’alcaldia i expulsat d’ERC; l’any 1938 va tornar fixant la residència a Alella i a petició dels treballadors de la seva fàbrica es desplaçava amb discreció a Badalona per dirigir-la; com que no tenia delictes de sang no va marxar quan van arribar els franquistes; va ser detingut i tot i els nombrosos avals de gent significada amb el nou règim i la signatura de tots els treballadors de la seva fàbrica, jugant-se-la en una època molt perillosa, va ser assassinat per la pressió d’una mà negra cegada pel desig de venjança.
Va cometre’s una gran injustícia amb un home bo i el silenci encara té força.
Posem-li plaça de l’Alcalde Xifré.
