Apunts històrics sobre Dalt de la Vila.

Sovint, com si no n’hi hagués d’altre possible, donem per bona la realitat que veiem o bé que algú ens vol fer veure sense que ho qüestionem.

Davant d’això vull incidir amb un exemple de compromís i d’il·lusió pel futur del barri del Dalt de la Vila d’acord amb una voluntat de respecte al seu caràcter històric, social i arquitectònic.  

Ho faré a partir d’uns apunts històrics que com podreu seguir, tenen moltes similituds amb el moment actual tot i haver transcorregut uns 30 anys. 

El juny de 1979 va aparèixer el Butlletí de l’Associació de Veïns del Dalt de la Vila. S’informava de l’aprovació oficial dels estatuts de l’associació el 12 de març i la constitució de la primera junta directiva el 28 d’abril.  

En les pàgines dels primers butlletins es tractaven els problemes d’enllumenat públic i de circulació viària, la necessitat de rehabilitar les vivendes antigues, la reivindicació d’una escola pública i gratuïta al barri, i sobretot prenia rellevància un tema de gran interès veïnal i ciutadà: el Pla Especial de Protecció i Revitalització del Dalt de la Vila.  

Aquest Pla va aprovar-se al Ple municipal del 25 de maig del 1979, i al darrera comptava amb un llarg període d’activitats reivindicatives i de propostes de veïns i veïnes del barri que van saber teixir complicitats: de la rectoria i del Museu de Badalona cedint espais per reunir-se, de l’Assemblea Democràtica de Badalona i més tard de la Comissió de Partits Polítics, també d’un grup d’arquitectes locals, de l’entitat Amics de Badalona, de les seccions del Congrés de Cultura Catalana i del Museu, dels diferents directors del Museu i de l’Associació de Veïns del Centre. 

Així, estirant del fil de la història, cal destacar el manifest “Salvem Dalt de la Vila” del febrer de 1977, el qual sintetitza d’una banda l’oposició a l’edificació de l’edifici “fantasma” al Clos de la Torre (a l’actual plaça Font i Cussó), il·legalitat flagrant dels consistoris abans d’arribar les eleccions democràtiques; i d’altra banda les reivindicacions per protegir i rehabilitar el barri, nucli històric de la ciutat. 

Fruit de la mobilització veïnal el 29 de març va registrar-se al consistori una instància avalada per 418 veïns que exposaven els principals dèficits i demanaven un Pla Especial el qual es proposava que sorgís a partir d’un Concurs d’idees amb participació del veïnat.  

Entre d’altres mesures reivindicatives i de pressió com ara exposar el cas per televisió; organitzar un cercavila que va finalitzar amb la lectura d’un manifest per part d’un reconegut poeta badaloní; veïns i gent preocupada per Dalt de la Vila van crear una Comissió ciutadana el juny de 1977 per a la Defensa del Patrimoni.  

Aquest procés va fer que l’Ajuntament convoqués un concurs d’idees el juliol de 1977. La pressió veïnal no va afluixar i el 4 d’agost la Comissió Ciutadana va publicar un manifest en la premsa local. Paral·lelament l’afer de l’edifici il·legal va portar-se al Tribunal Contenciós Administratiu de Barcelona. 

El febrer de 1978 va donar-se a conèixer el resultat del concurs d’idees i la participació veïnal va fer que es presentessin al·legacions i suggeriments, tot i així malgrat els esforços esmerçats, l’Ajuntament va refusar aprovar el Pla Especial l’1 de juny de 1978. Els veïns van demanar aleshores suport a la Generalitat de Catalunya i a la Corporació Metropolitana de Barcelona perquè validessin el Pla Especial. 

El 3 d’abril de 1979 van tenir lloc les primeres eleccions municipals democràtiques i fruit dels canvis polítics el Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Dalt de la Vila va aprovar-se el mes de maig. L’edifici il·legal va ser finalment enderrocat el 17 de novembre de 1981 després de la sentència de nul·litat definitiva de les llicències per part del Tribunal Suprem. 

A tall de conclusió us he exposat uns fets llunyans en el temps però propers en les formes reivindicatives unitàries i els seus objectius. Tanmateix, la història per si sola no legitima res, sinó que ho fa la raó, el sentit comú, la sinceritat i el rigor.  

Transcorreguts els anys i després de diversos plans urbanístics poc reeixits, actualment el Pla Especial de Millora Urbana és la darrera cruïlla entre l’administració local i els veïns i veïnes. Tothom ha d’estar a l’alçada del moment i establir, a partir del possible i l’interès general, uns criteris urbanístics i arquitectònics adients pel barri i la qualitat de vida del veïnat. Com deia Joan Fuster: “O ara, o mai”.   

Tweet