Darrerament, s’ha tornat a obrir el debat sobre la conservació o bé l’enderrocament de les tres xemeneies de Fecsa situades a Sant Adrià de Besòs. El proper 23 d’abril hi ha convocat un referèndum ciutadà a Sant Adrià per determinar-ne el seu futur. Geogràficament es troben dins d’aquest terme municipal però la seva imponent visió és un punt referencial per a les persones del Barcelonès i del Maresme, almenys fins a Premià de Mar.
Tanmateix, de tot el conjunt de la instal·lació de Fecsa, hi ha unes 4 hectàrees que formen part de Badalona, per tant depèn de quin sigui el futur urbanístic de les tres xemeneies i el seu entorn, i sobretot per com es va dissenyar en el seu moment la façana litoral de Badalona, que caldrà estar amatents a com s’alliberen eventualment nous trams del litoral.
Si es dóna aquest cas, hi ha dues qüestions que penso essencials per aproximar i obrir el patrimoni natural de la platja a la ciutadania: el control públic de la pressió urbanística a la façana marítima amb el benentès de garantir un disseny respectuós amb el medi i de qualitat, i la configuració d’un gran passeig metropolità que enllaci el Parc fluvial del Besòs, el parc litoral de Sant Adrià, i el futur passeig marítim de Badalona fins a Montgat.
No vull acabar l’entrada sense mullar-me sobre si cal o no conservar les tres xemeneies. Tot i el meu afany d’historiador, penso que no, que no cal conservar aquestes andròmines industrials de dimensions colossals plantades davant del litoral. Tot i ser úniques i singulars, fan més mal que bé. L’arqueologia industrial no pot fer pagar un preu tant alt – no em refereixo als diners, que també, sinó a l’impacte visual negatiu i la barrera física que suposen – a la ciutadania. Si es vol espai per a equipaments, per a un museu de la industrialització doncs endavant, i si cal amb un edifici modern integrat a l’skyline, però no és de rebut conservar unes estructures d’aquests tipus. Ara bé, alliberar aquest espai no pot comportar que es faci després una barrabassada urbanística.
Jo no tinc tan clar com el “Cosme” que s’hagin de mantenir aquestes xemeneies. Ara, el que si tinc clar és que les prefereixo abans que els blocs de 12 pisos que s’han fet al litoral badaloní. Aberració per aberració, em quedo amb la que ja tenim.