Imatge: The Guns of Navarone (film, 1961).
Ara fa uns dies, l’amic Sellarès, fidel a la seva llarga trajectòria com a emprenedor cultural badaloní, va comentar-me la idea de proposar a les administracions que en els búnquers de l’antiga zona militar del turó d’en Caritg es muntés un espai de recuperació de la memòria històrica sobre la Guerra Civil. Vaig respondre-li que els búnquers estaven tapiats i que desconeixia el seu espai interior, però que recordava per un article que vaig publicar feia uns anys en una revista local, que l’emplaçament militar del turó d’en Caritg tenia el seu origen en la Guerra de Cuba.
On avui podem gaudir de la plaça del Centenari i del parc urbà del turó d’en Caritg, hi havia una zona militar en actiu des de finals del segle XIX fins poc abans de les Olimpíades de 1992.
L’any 1898 amb motiu de la guerra contra els Estats Units s’hi van instal·lar unes bateries defensives per fer front un eventual atac naval. L’enlairat turó era propietat dels Caritg, una família que havia participat del govern municipal de Badalona en la persona de Josep Caritg i Arnó, batlle entre 1879-81 i 1884-86. La defensa del barcelonès comptava també amb l’emplaçament d’uns altres canons a l’avui conegut “turó de les bateries” de Montgat.
Si ens posem en antecedents, l’abril de 1898 el president nord-americà Mc Kinley va declarar la guerra a Espanya justificant-se en la lluita per la independència cubana. Els interessos dels Estats Units sobre l’illa de Cuba i altres territoris estratègics van propiciar el conflicte bèl·lic. Tanmateix, l’exèrcit i l’opinió pública espanyola van creure que era una oportunitat per reviure glòries pretèrites. Res més lluny de la realitat. La guerra va ser una ràpida seqüència de derrotes espanyoles: primer va ser enfonsada la flota del Pacífic i després l’estacionada a Santiago de Cuba, així que si continuaven les hostilitats, la Marina no disposava de vaixells per defensar les costes peninsulars. En el cas de les bateries del barcelonès, podem deduir quina efectivitat real tenien si algún dels potents creuers cuirassats Iowa, Indiana i Oregón (cadascú amb quatre canons de 300mm, vuit de 200mm i artilleria secundària) s’haguessin plantat davant de Badalona. Després de quatre mesos d’hostilitats, el Desastre era total i la pau va signar-se: Cuba, les Filipines i Puerto Rico van deixar d’estar sota sobirania espanyola.
El turó del Caritg va continuar com a zona militar en circumstàncies bèl·liques com la Guerra Civil (1936-39) o fins i tot quan el creixement de la ciutat es posava de manifest amb els pisos i barraques edificades a tocar.
Sortosament, avui els únics canons són els dels sortidors d’aigua d’un gran parc públic. Ara bé, caldria plantejar-se la possibilitat si els búnquers, o almenys, la seva façana externa, podrien integrar-se visualment millor al parc, o bé que es faci alguna intervenció pública destinada a recuperar la història d’aquest enclavament.
