Actualitat de Salvador Lleonart i Artigas

Sí, ara que el Centro Nacional de Inteligencia (CNI) de l’Estat espanyol reforça la seva xarxa a Catalunya, es posa en evidència com el procés d’independència de Catalunya intenta ser volat, des de ‘zones de penombra’ o millor dit, des de les clavegueres. La imatge falsa i interessada que el nostre país és un cau de corrupció i de falta de llibertats generalitzada el que segur que no beneficia és al sobiranisme, i ja sabeu que les casualitats en aquests àmbits no existeixen.

Vull diferenciar com la manca d’escrúpols d’alguns ha alimentat determinades pràctiques gens transparents, fins i tot il·lícites de lucre propi (corrupció personal i del partit que no pot quedar impune), la circulació de dossiers privats i lluites caniïtes de caràcter partidista; i per altra banda, la pràctica dirigida des de l’Estat per afeblir el sobiranisme català. De tota manera penso que sense el coneixement dels serveis de seguretat i d’intel·ligència dels segons, tot i que no fos al detall, els primers no podrien haver actuat utilitzant canals i pràctiques alegals o directament il·legals.

Des del meu punt de vista el marc és comú en ambdós casos: la crisi institucional, ètica i moral del servei democràtic a la ciutadania en un maridatge amb una duríssima crisi econòmica. S’ha juntat les ganes de menjar, l’ambició desmesurada, amb el menjar: empresaris i financers han fet prevaldre els seus interessos – en connivència amb els principals partits de govern – i continuen fent-ho. L’alegria incauta de l’ ‘España va bien’ va confondre a la gent perquè les bases de tot plegat estaven corcades. D’altra banda, els partits polítics entesos com maquinàries de poder enrocats a les institucions i actuant com a coixí laboral de quadres, han donat respostes insuficients a la desafecció social creixent. Ara que surten regeneracionistes a cada cantonada, cal destriar bé el gra de la palla, i que els polítics es guanyin la confiança com a garantia de funcionament eficient de les institucions.

Incidia al començament sobre la tasca del CNI a Catalunya, l’administració opaca dels fons reservats – ‘los fondos de reptiles’ d’antany – i esmentava al títol l’actualitat de l’alellenc Salvador Lleonart i Artigas, cap d’intel·ligència i organitzador de l’espionatge català contra les tropes borbòniques de Felip V. Lleonart va desplegar la seva activitat fa tres cents anys enmig d’una guerra en què els catalans d’aleshores tenien tots els números d’acabar malament. I tot i saber-ho una gran part va actuar amb dignitat en defensa de les llibertats.

No anaven amb el lliri a la mà perquè estaven en guerra. En l’actualitat amb la força democràtica estem fent una via cap a la llibertat nacional, ara bé siguem conscients dels tipus d’entrebancs que ens hi trobarem: des de la legalitat per part d’un Estat espanyol recentralitzador i agressiu davant del sobiranisme català i l’aprofundiment democràtic; i paralegals d’una part dels servidors de l’Estat.

Tinc la convicció que des de l’honestedat i el compromís en l’àmbit que cadascú desenvolupem, construirem el nou país que ens il·lusioni, que generi esperança de benestar, de llibertat, de regeneració democràtica. Siguem coratjosos, actuem amb transparència i conscients del que estem fent perquè xoquem amb els interessos d’un Estat espanyol que ens mostra dia si i dia també que no hi cabem com nosaltres volem ser o almenys decidir-ho. Molt de compte a reproduir a nivell català un sistema d’intel·ligència que repeteixi els tics de l’espanyol posant un exemple. Ara bé si volem, generacionalment nosaltres podem: ‘primer ens ignoraran. Després se’n riuran. Més tard, ens combatran. I al final haurem guanyat’.

Tweet