Article meu per a Revista d’Alella, núm. 314, gener-març 2012, any 52.
Saps qui era Marianna de Copons?
Protagonista d’una emocionant història d’espionatge a Alella, avui dóna nom a una ginebra.
Marianna és una nova i refinada ginebra que forma part de les Begudes amb història de la Xarxa d’Establiments amb Consciència Nacional. Pren el nom d’un personatge històric, Marianna de Copons. Citada pels autors Santiago Albertí i Jordi Peñarroja respectivament com una ‘Mata-Hari’ o bé una ‘gentil espia’, vinculada a Alella i confident de Salvador Lleonart, el gran organitzador de l’espionatge català durant la Guerra de Successió.
El gener de 1714, una informació secreta que va obtenir Marianna d’un coronel francès del bàndol borbònic que li feia la cort, va permetre canviar els plans de desembarcament del Regiment de Fusellers Voluntaris ‘Sant Raimon de Penyafort’ comandats per Ermengol Amill, i evitar que caiguessin en un parany per part de les tropes valones a Mataró.
Dama aristocràtica
La nostra heroïna va aparèixer citada per Santiago Albertí al treball històric L’Onze de Setembre publicat l’any 1964 i reeditat el 2006. Albertí va fonamentar el seu estudi en les Narraciones históricas desde el año 1700 hasta el año 1725 de Francesc de Castellví, contemporani de l’època. L’aparició de l’obra en el marc del 250è aniversari de l’Onze de Setembre de 1714, data de la caiguda de la ciutat de Barcelona davant de les tropes borbòniques, va poder esquivar la censura franquista amb un significat polític més enllà del relat sobre la lluita successòria per la corona espanyola. Albertí explica que Marianna era una dama aristocràtica, cunyada del comte de Torre de Mata, que vivia a Alella ‘passant per una persona que havia fugit de la capital per no haver-se volgut barrejar a la lluita’ i que ‘havia encaterinat el coronel Le Querchois, cap de les tropes valones’. Ella va assabentar-se de l’ordre de partida de les tropes borbòniques cap a Mataró, població on d’altra banda havia de desembarcar una expedició militar catalana. Ràpidament va passar-li la informació a Salvador Lleonart i ell als comandaments militars a Barcelona. ‘La petita Mata-Hari nostrada de la divuitena centúria salvà 300 homes d’una mort certa’ va concloure Albertí.
El contraespionatge català
L’escriptor Jordi Peñarroja ha fet també divulgació del personatge els darrers anys. Conjuntament amb un grup de col·laboradors va incloure-la a l’exposició del Memorial 1714, Defensors de les llibertats de Catalunya 1705-1714. Peñarroja va assessorar al dissenyador de l’etiqueta de la ginebra Marianna i durant la presentació del seu darrer llibre a Alella l’any passat, Barcelona: sentir l’Onze de Setembre 1714-2014, convidat per l’Ateneu Alellenc, va fer referència especial de Salvador Lleonart i Marianna de Copons.
A la web www.11setembre1714.org especialitzada en la Guerra de Successió, s’explica que l’expedició del coronel Amill des de Barcelona al Maresme el 28 de gener de 1714 per tal de donar suport a l’aixecament popular contra les quinzenades (contribucions de les tropes borbòniques) era coneguda per les tropes franco-espanyoles que s’apressaven a esperar-la a Mataró. Però Amill va ser alertat per ‘Marianna de Copons, que estava en contacte amb la Comtessa Mercè, qui al seu torn alternava amb el Coronel francès Guercy’. Les tropes catalanes desembarcaren finalment a Canet i salvaren el parany. Podríem entendre que el contraespionatge català va salvar una situació que hauria estat tràgica.
D’altra banda des de la web de Nautilus Comunicació i Cultura, empresa que va encarregar-se en l’àmbit comunicatiu de l’aparició de la ginebra Marianna l’any 2011, a la pregunta qui era Marianna de Copons? Es respon que era una aristòcrata ‘cunyada d’Antoni de Mata, comte de Torre de Mata i propietari de la Casa Terçó o Quatre Torres d’Alella’. La resta de la historia d’espies amb el militar francès, Le Querchois, coincideix amb la narració primera d’Albertí.
Des dels estudis d’història de les dones, la catedràtica Mary Nash, va citar Marianna de Copons a l’article universitari Género, identidad urbana y participación ciutadana: en torno al once de septiembre (2000).
Com dèiem, uns fets apassionants encara poc coneguts de la nostra història.
-
La imatge correspon a un detall de l’obra Rendez-vous de chasse del pintor francès Jean-Antoine Watteau, que presenta una dama contemporània de Marianna de Copons.
