És la zona costera que més m’atrau del litoral català: la costa nord, del Cap de Creus fins a Banyuls, a la Catalunya Nord. El turisme és menys massificat que altres zones, el ritme de vida és relaxat, això no exclou la diversió, i l’entorn és encisador.
El conjunt de la denominada Costa Brava és preciosa amb racons idíl·lics per gaudir del patrimoni natural: vegetació i roques, aigues clares, peixos, pops i garotes… Aquesta visió positiva, fins i tot pot dir-se romàntica, té en el progrés mal entès i les barbaritats edificatòries, uns elements negatius del passat i del present i per això cal estar amatents a preservar el territori i garantir-ne un futur sostenible.
Fa més de cent anys, l’article ‘Per la costa brava’ de Ferran Agulló, publicat a La Veu de Catalunya (12/IX/1908), definia aquest tram del litoral mediterrani: ‘des de la Tordera al Cap de Creus, i seguint el Port de la Selva fins a Banyuls ho és tot: és brava i rienta, fantàstica i dolça treballada pels temporals a cops d’onades com un alt relleu, i brodada pels besos de la bonança…’
Filant més prim, el tram de costa que us assenyalo al títol, com ha deixat escrit el blogaire Jaume Aguadé fa uns dies (un text que he consultat abans de visitar als meus pares a Vilajuïga, a l’Alt Empordà), té ‘les valls, curtes i abruptes, que es formen quan el Pirineu s’enfonsa al mar, més amunt de Llançà’ i, ‘estan plenes de racons salvatges, feréstecs i minerals, poc coneguts’. La Serra de l’Albera, el tram oriental del Pirineu, des del coll del Pertús es precipita al mar, i hi ha moltes platges i cales, les que més conec i he disfrutat a partir de Llançà ‘amunt’ són Grifeu, Canyelles, Cap Ras, es Borró, Garbet, Colera, Portbou i, fa uns anys, havia visitat la població i la platja de Colliure.
He estat tres dies amb el nens a l’Alt Empordà (hem complert amb els avis tot i que l’Eli ha començat a la feina), i a banda del bany de vespre a la platja del Port de Llançà (a la petita li encanta també aquesta rutina), he pogut nedar entre cales, com sempre m’ha agradat (de jovenet feia sovint d’es Borró a Garbet i tornar). Hem visitat Portbou i he nedat una estoneta a la seva badia, amb una aigua transparent, un punt freda que està molt bé, amb moltíssims peixos i un marc incomparable. De camí, l’esplèndida vinya de Garbet al vessant del turons davant del mar, Colera amb el seu pont ferroviari enlairat de ferro (una versió en petit l’escolto quan passa el tren per Vilajuïga), els tunels de la carretera nova que estalvien molt de temps i els giravolts d’antany, fins arribar a la vila de Portbou. Encaixada en una vall i limitada al capdamunt per la gran estació de tren i l’església, l’entramat urbà que davalla cap al mar, té petites vil·les modernistes, carrerons al centre, la Rambla de Catalunya sota la coberta vegetal dels plàtans, i finalment el passeig marítim i les platges de la petita badia. Un entorn bellíssim que també té interessantíssins atractius esportius i culturals com la Travessa nocturna al Cap Ras, la Travessa Natació Portbou o el ‘Sunset Festival reggae de Portbou’…
