Article que he escrit a Revista Alella núm. 317, juny-juliol 2012.
La tasca arxivística, la Revista Alella i la col•laboració d’entitats i particulars, fan possible la difusió de la memòria fotogràfica del poble.
És una frase molt coneguda i recurrent perquè és molt efectiva: ‘una imatge diu més que mil paraules’. I, en aquest sentit, la fotografia és el document gràfic per excel•lència. Bé sigui des de les fotografies antigues de blanc i negre, reproduïdes amb suport de cartró i amb clixés de vidre; a l’evolució del paper, les imatges de color i els negatius de pel•lícula fotogràfica; fins a les tècniques modernes de realització, retoc, emmagatzematge i impressió digital.
Així, en l’àmbit històric i en l’identitari, les imatges fotogràfiques són una font d’informació valuosíssima per conèixer com devia ser la vida quotidiana i els personatges que ens van precedir i fins i tot per reconèixer-nos en major o menor mesura com hereus d’aquell moment immortalitzat. Una emoció que pren més rellevància quan es pot establir alguna filiació familiar i s’estableix mitjançant el document gràfic un lligam íntim de proximitat a través del temps.
La imatge, bé sigui una fotografia d’un fet o d’un indret en un moment concret, o bé un retrat personal, és una icona molt poderosa que permet sintetitzar una època o un episodi de vida. També, cal no oblidar-ho, el posat, sigui d’una escena o personal, porta aparellada una impostura a mig camí entre la memòria i l’oblit d’allò que es vol i que no es vol que aparegui.
Alella immortalitzada per fotògrafs professionals i aficionats
A partir de l’interès familiar, institucional i comunicatiu, existeix un ric patrimoni documental, a vegades de major interès privat, d’altres indiscutiblement públic, per interpretar el passat i la pròpia immediatesa. En aquest sentit, a nivell local, la Revista Alella, al llarg dels seus més de cinquanta dos anys de trajectòria, representa un patrimoni de primera mà per acostar-se, com dèiem, per mitjà de les imatges publicades, a la història i a l’actualitat del poble. El suplement i ara revista Papers de Vi, és de la mateixa manera una font d’informació.
A tall d’exemple podem recordar alguns fotògrafs professionals i aficionats locals que feien fotografies de la Festa Major, d’actuacions, dels equips esportius… com Lluis Font que va cedir un fons a l’Arxiu Municipal; Antoni Perich que tenia un estudi fotogràfic al carrer del mig els anys cinquanta-seixanta; el Pare Bosom de les Escoles Pies que pintava en color de forma artística les imatges; en Serafin Baena els anys setanta i vuitanta (va obrir el seu estudi fotogràfic l’any 1982)… i tal i com veurem a continuació un nombre considerable d’aficionats que han anat cedint fotografies fetes per ells per a ús cultural públic.
Els darrers anys, l’avanç tecnològic a ampliat el nombre d’autors i les plataformes de presentació com poden ser la digital i les xarxes socials.
La renovació de la investigació i la difusió històrica i periodística, així com la tasca arxivística per tal de conservar un fons públic d’imatges, van fer que des de finals dels anys vuitanta comencessin a aparèixer publicades diferents històries gràfiques de localitats catalanes. Alella va ser una d’elles.
Alella recull d’imatges
L’Associació Cultural Revista Alella va impulsar la publicació del llibre Alella recull d’imatges. Cent anys d’història (1991). Un treball d’interès documental en què el protagonisme sobretot és de les fotografies, agrupades per temes per tal de presentar una memòria fotogràfica d’Alella.
Per a la seva realització, a banda dels textos introductoris i els explicatius de les imatges, l’equip responsable dels continguts, va comptar amb la inestimable col•laboració d’un bon nombre d’entitats, de famílies i de persones alellenques que desinteressadament van cedir imatges particulars per a ser reproduïdes i convertir-se en patrimoni públic del poble i la seva història. Un fet meritori i cabdal per a l’èxit de la publicació i que va fornir per mitjà de la diversitat de fonts, una sèrie de successos i retrats panoràmics on poder observar la vida quotidiana per part de diferents classes socials, residents del poble i estiuejants, el món del treball al camp i a les ‘fabriquetes’ d’Alella…
El llibre també va comptar amb els fons d’imatges d’origen institucional i de fotografies catalogades després de ser cedides per garantir-ne la conservació; de l’Arxiu Municipal d’Alella i de la Biblioteca Municipal Francesc Ferrer i Guàrdia.
Recordant… la història propera d’Alella
La recuperació de la memòria recent de la població a través del testimoni oral dels avis i àvies d’Alella, així com un procés de recerca i catalogació d’un banc d’imatges, amb l’impuls de la bibliotecària Rosa Casas, l’ha portat a terme des de 1996, el col•lectiu de recerca i divulgació històrica, Cerquem les Arrels.
El resultat d’aquesta feina ha vist la llum a través d’una col•lecció de quatre llibres (‘Recordant… la història propera d’Alella’), coeditats amb el suport de la Biblioteca Municipal i l’Ajuntament d’Alella els anys 1997, 1999, 2001 i 2008, i la coedició del catàleg d’una exposició dedicada a Ferrer i Guàrdia (2011).
La part gràfica dels llibres, les fotografies i il•lustracions de l’obra, identificades per autors i la seva propietat, van ser cedides per a ser reproduïdes per un ampli nombre de persones col•laboradores i, a més, una còpia digitalitzada d’aquestes imatges i d’altres amb el mateixos orígens però que no van tenir lloc per a ser publicades en el seu moment (es buscava que les fotografies dels llibres fossin inèdites), són consultables públicament a la Biblioteca Municipal. Es tracta de centenars de fotografies d’origen particular que, cedides per a l’interès col•lectiu, per tant consultables de forma oberta, són tot un estímul per a futurs treballs de recerca o bé promoció cultural sobre Alella des d’àmbits com les masies, el territori, l’urbanisme, festes i tradicions, oci…
De de l’àmbit de les xarxes socials el grup recentment creat Investigació Escoles Pies ha fer difusió via Facebook d’imatges històriques i actuals, juntament amb diferents informacions de Cal Governador i l’antiga finca dels Escolapis, preocupant-se en primer terme pel seu deteriorament i futur immediat.
