El pintor basc Ignacio Zuloaga és l’autor d’un poderós retrat a l’oli d’Anna, comtesa de Mathieu de Noailles (1913). Va formar part de l’excel·lent exposició Retrats de la Belle Èpoque del Caixafòrum l’any passat i és una obra que guardo a la memòria. Per què ara la cito en aquest article? Doncs, el cognom Noailles, en concret el segon i tercer duc de Noailles, Anne-Jules i Adrien-Maurice, els he trobat tot rellegint el llibre-guia del Monestir de Sant Pere de Rodes (Alt Empordà) i després a diferents pàgines de la xarxa i he estat lligant caps.
La comtessa Anna de Noailles va situar-se entre l’alta societat parisenca al casar-se amb el quart fill del setè duc de Noailles. Poetessa, va ser mecenes de salons artístics i va relacionar-se amb intel·lectuals, literats i artistes del moment. Vas ser cèl·lebre com a musa de diferents retrats entre ells el colorista i simbòlic pintat per Zuloaga, artista que coneixia París des de feia dècades quan havia compartit pis amb Santiago Rusiñol i va fer-li redescobrir El Greco. El llibre Viatge a París. Rusiñol, Casas, Utrillo recull diferents anècdotes.
Recuperant el cognom Noailles i la seva relació que abans esmentava amb Catalunya, resulta que el segon duc de Noailles va ser un mariscal francès molt actiu en les lluites de la monarquia francesa contra l’espanyola a finals del segle XVII (Guerra dels Nou Anys). Sense estar clara la data concreta, entre els saquejos de les tropes franceses a la zona pirenaica en aquella època, va robar-se entre d’altres objectes artístics un incunable valuossíssim del monestir de Sant Pere de Rodes, la Bíblia de Rodes (segle XI). El fet s’atribueix al segon duc de Noailles, Anne-Jules (algunes fonts apunten que va ser conjuntament amb el seu fill o fins i tot el seu fill, tercer duc de Noailles, que va seguir la nissaga militar).
Sigui com sigui, unes dècades més tard, l’any 1740, el monarca francès Lluis XV, va comprar-la juntament amb 200 documents més producte del saqueig a les terres catalanes, al tercer duc de Noailles, Adrien-Maurice. Com a curiositat afegida en reconeixement als serveis prestats en la Guerra de Successió, el borbó Felip V, havia atorgat el títol de Grande de España a Adrien-Maurice.
Avui dia aquesta obra d’època romànica, de gran valor històric, es troba a la Biblioteca Nacional de París rebatejada amb tota la barra del món, com Biblia Noailles.
