Darrera de l’entusiasta Mikelin el cashero (versió de l’ska clàssic Sammy Dead), realitzada pels vitorians Potato el 1986, una de les primeres cançons amb les quals van donar-se a conèixer i que els va acompanyar en la seva trajectòria de concerts, hi ha un llegat cultural i social que es remunta a la música caribenya de molt temps enrera.
En concret a la música popular jamaicana, el mento, estil format a les àrees rurals de l’illa al llarg del segle XIX per vàries influències: dels colons anglesos i francesos i de la majoritària població afrocaribenya, mà d’obra esclavitzada provinent d’Àfrica.
Més endavant, la música de caire tradicional va enriquir-se amb influències d’altres illes caribenyes com el calypso de Trinitat; o jazzístiques i del ritmes&blues d’EEUU, des de les primeres dècades del segle XX.
Els orígens de Sammy Dead cal buscar-los abans de la seva popularització com un hit ska, en la cançó tradicional mento, interpretada per Edric Connor & The Caribbeans , Sammy Dead Oh (1952).
Els anys seixanta, el pioner Eric ‘Monty’ Morris, va enregistrar-la amb l’emergent estil ska juntament amb Byron Lee and The Dragonaires (1964). Morris va ser el primer vocalista dels llegendaris Skatalites.
La música ska començava a convertir-se en un fenomen d’oci a Kingston, la capital del nou país, Jamaica, que havia assolit la independència de la metròpoli britànica tot just l’any 1962.
Diferents artistes han interpretat i adaptat la cançó Sammy Dead fent-la sonar més enllà de la Jamaica natal. Entre els primers, la jove promesa, Delroy Wilson, Clancy Eccles, Sammy no dead (1965), tema que després va aparèixer amb producció britànica al Regne Unit.
Fent un salt en el temps, els anys noranta, Desmond Dekker i The Specials van enregistrar-la de nou dins del treball King of kings (1993).
Una cançó que fa ballar als morts!
Mikelin, askatu! Ha, ha, ha… el vídeo de Potato era boníssim.