[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=1e8TGVMYfxk[/youtube]
Com Rosebud, darrera paraula del Ciutadà Kane, l’escriptor irlandès Abraham Stoker, Bram Stoker, repetia abans de morir l’abril de 1912, ‘Strigoi, strigoi, strigoi’ que en romanès significa esperit maligne… bruixa, vampir. Va ser el darrer deliri sifilític de l’immortal autor de la novel·la Dràcula (1897) o bé una analogia fantasiosa del dolor intern que se’l emportava a l’altre barri. La fascinació pel monstre, el no mort Dràcula, o bé el monstre interior, Kurtz, de Joseph Conrad (El cor de les tenebres).
Ara fa uns dies, vaig veure al Telediari de la 1 que finalitzava amb una referència al centenari de la mort de l’escriptor mentre sonava una versió moderna de la pionera cançó Bela Lugosi’s dead (1979), homenatge dels gòtics Bauhaus al cèl·lebre actor que va popularitzar al cinema el rei dels vampirs. De les versions més modernes us enllaço amb una del grup francès Nouvelle Vague que serveix d’inspiració a una producció artística de dansa experimental dirigida i editada per Sabina Vajraca (les prescripcions legals del video les trobareu a la seva pàgina).
Un famós vampir en la literatura catalana de la mà de Joan Perucho a Les històries naturals és Onofre de Dip (podeu veure un post que vaig dedicar-li aquí). I, a nivell de llegenda popular, cal parlar del Comte Estruch, cavaller empordanès de Llers que sembla ser que va viure al segle XII o bé XIII (segons les versions), per tant abans que Vlad III Tapes (segle XV), personatge font d’inspiració de Dràcula.
