El pintor Eveli Torent, badaloní de naixement i amb continuats vincles amb la ciutat, quan vivia a París a començaments del segle XX va realitzar diferents viatges a Bretanya tot cercant la inspiració artística. Hi anava ‘mig a peu mig caminant’ segons un antic company d’Els Quatre Gats, Josep Rocarol.
La imatge representada és d’una obra de Torent que forma part del fons artístic del Museu de Badalona i, almenys, fins el mandat passat, estava exposat al despatx de l’alcalde de Badalona a la plaça de la Vila. Es tracta d’una escena de dones bretones amb els seus vestits tradicionals en una societat amb un ritme propi de vida en un temps que la modernitat semblava capaç de dominar-ho tot amb les seves meravelles de la tècnica i avanços científics.
Torent en la seva estada a la ciutat de les llums i de l’avantguarda artística, va cultivar amistat amb l’escriptor francès Laurent Tailhade, poeta simbolista i polèmic propagandista anarquista (‘Qu’importe les victimes si le geste est beau’). Ambdós, ferms anticlericals (Torent va ser un maçó destacat al llarg de la seva vida), col·laboraren al diari La Raison amb una sàtira de la superstició religiosa a Bretanya (1903).
Les visites de Torent a les terres bretones van repetir-se conjuntament amb l’evolució del seu estil que simplificava el traç de forma esquemàtica amb colors plans i representava escenes costumistes com si fossin il·lustracions.
Torent va aconseguir un cert reconeixement internacional per formar part del nucli modernista d’Els Quatre Gats i posteriorment pels seus retrats però mai va ser un artista de renom per guanyar-se bé la vida en el món de l’art. Un darrer testimoni de la seva trajectòria biogràfica, de nou Josep Rocarol, el situa ‘tot carregat de sarna’ a la Presó Model de Barcelona després de la Guerra Civil, on havia estat pres pels franquistes per la seva condició de maçó. Va sortir de la presó però va morir ben aviat l’octubre de 1940.
A més d’anteriors entrades al bloc, un estudi sobre Torent el podeu trobar a Eveli Torent. Un artista a Els Quatre Gats de Francesc Fontbona i Lluïsa Sala dins 4 Gats de Casas a Picasso.
