Treballadors del rock’n’roll amb energia i entusiasme. Així podrien definir-se els històrics Flai Tunai. D’entre ells, el cantant Frank, era tot un showman a l’escenari que sorprenia amb una performance a cada cançó. Ritme trepidant, espectacle i… Necrofília.
Els vaig veure actuar en una de les edicions del Rock a la Sorra de Badalona i van impactar-me força. Malauradament, en una altra ocasió no vaig poder anar a un superconcert on actuaven amb altres grups badalonins (Efectos Secundarios, A morte do pobo) al poliesportiu de Llefià.
A finals dels vuitanta, a la meva habitació, al costat d’un pòster del London Calling, tenia penjat un cartell d’un concert dels Flai al KGB de Barcelona amb imatges de calaveres, un tiranosaurus rex, una noia ensenyant cuixa… i la frase ‘Rock por tubo’. Molt a l’estil The Cramps. També corria entre els còmics un fanzine amb dibuixos del Frank.
Trobar imatges de l’època al youtube és tota una joïa com el video de l’emblemàtica cançó Hombre mono amb imatges in live!: [youtube]http://www.youtube.com/watch?v=lU40AtrxQwE&feature=related[/youtube]
Gracias por esta reliquia,y gracias a kiku y humprey por este video que hicieron por la cara y sin interes ninguno. buenos tiempos Jordi
Michel Flai Tunai
A finals de la dècada dels 80 solia anar força a la Sala KGB perquè hi actuaven molts grups de rock de gran qualitat.
Hi anava sense saber quin grup actuava, i realment molt poques vegades (per no dir cap) vaig sortir decebut.
En aquestes que un dia vaig arribar i em va sorprendre trobar-me la sala plena de gom a gom d’un públic entusiasta que corejaven el nom d’un estrany grup “¿Fly Tonight?”.
No, eren els Flai Tunai, amb un frontman que no parava de moure’s per l’escenari i que escenificava cadascuna de les cançons.
L’una hora es vestia de simi per cantar-nos l'”Hombre Mono”, o bé es col·locava darrere un improvisat teatre de guinyol fet amb una capsa de cartró i començava a fer titelles.
Realment, després de tants anys, no he pogut oblidar aquella actuació (aquell “vol nocturn”) i m’ha omplert d'”orgullo y satisfacción” trobar informació a Internet sobre aquest grup. Llàstima que el Frank no estigui amb nosaltres perquè no dubto que hauria arribat a fer-se conegut en aquest món de mones (d’hombres mono per ser més exactes) que és l’escena Rock nacional.
de lujo poder escuchar esto…..es un placer total…pero tengo el audio de la final de KGB…de los flai…grabao con tiritas y un casette barato…pero se oye bastante bien….solo necesito…un parato…que me pase de cinta casette…a digital…si alguien tiene….a ver si lo podemas hacer….xd
Saludos
Javi (el chinorri)