Quin títol, oi? Doncs formava part del següent text d’un anunci publicat al The Times britànic l’any 1914: ‘Es busquen homes per a un viatge perillós. Sou baix. Fred extrem. Llargs mesos d’absoluta foscor. Perill constant. No es segur tornar amb vida. Honor i reconeixement en cas d’èxit’. Es tractava d’una crida de l’experimentat explorador irlandès, Ernest Shackleton, per a una expedició que havia de travessar l’Antàrtida. Van presentar-se varis milers de persones. Després d’un procés de selecció amb ell van embarcar-se 27 homes l’agost de 1914.
L’expedició va fracassar en el seu objectiu ja que el vaixell, l’Endurance, va quedar atrapat pel gel i finalment va ser aixafat per la seva pressió. La gran tenacitat i lideratge de Shackleton va permetre després de pràcticament dos anys d’estada en aquelles latituds extremes aconseguir salvar a tota la tripulació. A la desesperada, amb quatre homes, va cercar sense defallir que els rescatesin amb un trajecte a mar obert de 1300 km en una barca de rems de menys de set metres amb onades de fins a 15 metres. Com s’ha dit d’ell, ‘el seu gran fracàs va ser la gran victòria de la seva vida’.
La perseverança de Sir Ernest Shackleton perdura com un exemple universal. Els expedicionaris van ser rebuts com herois. Respecte a l’anunci que va donar el tret de sortida a l’aventura, va ser tot un èxit.
Unes actituds valentes que contrasten amb els que es pensen que, sense arriscar ni esforçar-se en els diferents aspectes de la vida, ni un ferm compromís col·lectiu, ni una dosi d’idealisme una mica atramuntanat, ‘arribarà un dia que els catalans, pel sol fet de ser catalans, anirem pel món i ho tindrem tot pagat’.
