Seguint el fil del títol: sí, de forma constructiva. És necessària i positiva. Sí, per millorar, per aportar nous elements de judici degudament argumentats. Sí, per avançar en l’autocrítica des de l’honestedat.
Un al·legat, ara en abstracte però que detallaré a continuació, que subscric perquè en un balanç de gestió es pot caure en l’autocomplaença d’una banda però també en imatges distorsionades, sovint interessades des del partidisme, o bé per desconeixement del funcionament real, que impedeixen valorar com cal la realitat. Amb totes les reserves degut a la proximitat als assumptes en els quals treballo a l’Àrea de Cultura i Patrimoni Cultural, procuraré fer unes reflexions.
La Festa Major Alternativa de Badalona compta amb el recolzament de l’Ajuntament de Badalona, en concret de l’Àrea de Cultura: equipaments municipals (edifici, conserge, neteja de reforç com va passar després del concert de Can Cabanyes), infraestructures (escenaris, WC), punts de llum. Cal fer-ho com a servei a la ciutadania i a les entitats promotores. La crítica a la Regidoria de Cultura per ‘lapidar el seu pressupost’ en la Capital de la Cultura Catalana Badalona 2010, com així apareixia en el manifest de l’Alternativa llegit en diferents ocasions, és ajustada? ‘lapidar el seu pressupost’ sense més, de forma irresponsable potser? tot plegat té prou visió de conjunt?
Sóc del parer i procuro posar-ho en pràctica, que en les diferents qüestions cal dedicar-hi esforç, interès i dedicació. La diversitat d’opinions es bona com argumentava al començament, però amb sinceritat i de forma contrastada. Sovint, però, és més fàcil fer pim-pam-pum contra algú i quedar-se aquí. Els 50 compromisos de govern, el pressupost d’inversions i els diferents pressupostos ordinaris, els dos plans de finançament local estatals, ‘l’esperit’ de la capitalitat alhora d’invertir en cultura: xarxa de 3 teatres, nou espai arqueològic termes-decumanus, aposta de rehabilitar la CACI i el nou Museu del Còmic i la Il·lustració, rehabilitació dels centres cívics de Torre Mena i Can Cabayes (compromís de bucs d’assaig de músics al pou d’atac del metro La Salut; sala d’exposicions al que serà nou centre cívic i cultural El Carme), són elements objectivables per posar en valor la cultura en aquest mandat i una continuïtat estratègica.
Altres accions, a tall d’exemple en aquest mandat, han estat la creació d’una àmplia política d’abonaments i descomptes als teatres; la creació de Badalona Cultura SL, empresa municipal que no ha comportat més contractació de personal (sinó restructuració) reclamada pel sector des de l’any 1997 que permet més agilitat en les contractacions i optimitzar els recursos; la promoció dels festivals de ciutat (Li-Chang, Blues&Ritmes, Magna Celebratio, Filmets; la revifalla de la Festa Medieval de Sant Jordi). S’ha inaugurat la casa romana del carrer Lladó i la biblioteca de Pomar, s’ha ampliat l’horari de servei de les biblioteques (per exemple Can Casacuberta està oberta ininterrompudament, amb la nova franja del migdia, els dies laborables 10-20.30h), descomptes culturals amb el carnet de biblioteques, s’ha fet un Pla Municipal del Servei Bibliotecari que marca el full de ruta pels propers anys amb l’ampliació de biblioteques (sense cap vot contrari al Ple), els reglaments d’ús de biblioteques i centres cívics (només el PP va fer una al·legació per motius de major control de les entitats que facin ús), la cessió al Consorci de Badalona Sud de l’ús del centre cívic Sant Roc, treball conjunt en el marc de la Comissió Mixta de Dalt de la Vila (amb actuacions concretes i consensuades, potser poques per qüestions pressupostàries i de coordinació feixuga entre departaments), la feina amb representants d’entitats per enllestir un Protocol de Festes de Maig i per exemple en l’edició de festes d’enguany hi participen regidors de les entitats…
Un conjunt d’accions que redacto d’una tirada i que voluntàriament penso que cal incidir-hi de forma franca sense que això negui que hi hagi mancances. Equilibrem el balanç és el que vull expressar perquè sabent com són, ja hi ha prou amb el PP perquè algú digui que no ha existit política cultural en aquest darrer mandat.
A la capitalitat badalonina ha participat tothom qui ha volgut fer-ho (530 esdeveniments en l’edició de les agendes d’actes culturals), ho dic amb convenciment d’haver format part de la direcció, i els projectes que no s’han portat a terme han estat per motius d’excessiu pes econòmic. Ha permès un conjunt de retrobaments de la ciutat amb personatges que l’han construït: Margarida Xirgu, Frederic Xifré, Pompeu Fabra, Josep Gual, Joan Argenté…; una gran espectacle multimèdia de creadors badalonins: Speculum). L’experiència del procés participatiu, de les trobades amb entitats i noves propostes que van anar sorgint, sí que també porten a unes altres evidències: no hi ha un ajust suficient, una concordança entre administració i entitats, amb un espai comú de relacions que portin a compartir de forma habitual els seus neguits i projectes; tampoc la transversalitat està a l’ordre del dia en molts espais de la casa, quan no la deslleialtat d’algunes informacions que es dónen entre departaments passant-se la pilota, bé per motius de gestió o bé per motius partidistes; altra situació és la necessitat dels agents de l’administració pública, polítics però també els de perfil tècnic, de treballar fent partícips al ciutadà de la presa de decisions.
Sí, senyor! Acceptem tota crítica constructiva i la incorporem al nostre cos. Accent representa això.
La crítica destructiva, la negació sistemàtica i interessada del tot, la rebutgem de pla. Ni ens serveix a nosaltres, ni serveiix a la ciutat.
Ras i curt.