La ciutat, Badalona, està formada d’idees, que l’expliquen i que la fan possible per mitjà de les polítiques i dels serveis públics. La seva concreció fa front als reptes del nostre temps. El timming electoral és curt per això cal garantir la continuïtat estratègica. D’aquí la proposta, en l’àmbit de cultura, del Corredor cultural que impulsa la coalició Fem-ho plegats! formada per Esquerra, Accent, Reagrupament i JERC. Un Corredor d’equipaments culturals públics, alguns ja realizats i altres que han de seguir planificant-se, que connecti per la seva oferta singular, creativitat, innovació i fins i tot en l’àmbit urbanístic, per una mobilitat còmode, amb la comarca i la capital, Barcelona. Una xarxa pública que ha de cercar complicitats i complementarietat a mode d’aliances amb els agents privats.
Badalona té una personalitat pròpia i un dels seus principals reptes és convertir la cultura en un factor constituent del desenvolupament urbà. El plantejament és transversal per qüestions econòmiques i d’implicació del conjunt de l’administració. Parlem de sensibilització per conservar el patrimoni d’acord amb la renovació urbanística i les necessitats veïnals, parlem d’afavorir entorns agradables i animats des del punt de vista d’oferta comercial, lúdica i d’espai públic; parlem de fórmules de gestió flexibles i compartides, perquè de la llibertat neix la creativitat i l’impuls al progrés.
Conceptes, paraules que no poden ser alienes a la participació del conjunt d’àmbits econòmics, polítics i socials, del món de les entitats, els agents culturals, els creadors… Cal veure com una oportunitat la seva implicació generalitzada en un Consell de Cultura, senyal d’una percepció positiva del fet cultural, de la seva vessant al servei de les persones.
Especialment en el marc d’una crisi econòmica i de valors de primer ordre cal generar riquesa i ocupació, a més de sentit cohesionador. La cultura és un factor de creixement des de l’economia de la identitat, turística i comercial, també del creixement identitari i de la creativitat local, estimulada si bé en un primer moment des de la gestió pública aquesta ha d’obrir pas per mitjà d’òrgans participatius, a respostes compartides d’acord a les demandes que sorgeixen d’una realitat social dinàmica. Aquestes són presents a partir de la voluntat de ser primer de tot i troben aliats en el creixement de les xarxes socials, per la fluidesa de les comunicacions i per la major experiència d’activitats i esdeveniments conjunts portats a la pràctica a la ciutat.
En aquesta darrer aspecte destacaria els papers complementaris i paral·lels que marquen les demandes culturals constructives: l’experiència participativa de la Capital de la Cultura Catalana Badalona 2010, el treball de la Taula de Cultura o bé l’esperit de La Festa Major Alternativa.
I, afegeixo, en una línia de pensament que va impactar-me i vaig anotar al veure l’obra de teatre ‘Truca a un inspector’ de John Boynton: ‘tots formem part del mateix organisme i som plenament responsables de tot allò que passa a la resta de la gent’, els diferents departament administratius, el perfils polítics i tècnics, la societat civil, estem interconnectats i cal ajustar les actuacions sense fer la guerra pel seu costat o fins i tot d’esquena uns d’altres. Almenys qui vulgui que pugui fer-ho.
