Dolors Sabater fa uns dies va fer una entrada al Facebook que va agradar-me com a proposta però també va fer-me pensar. Comentava que als alumnes de 2n d’ESO els explicava qui eren Pere Cané, Joan Peiró i Antoni Sala i Pont, ‘per fer-los accessibles i entenedors a alumnes de 2n d’ESO (no els entra al currículum, això, però la motivació del Joc de Badalona els activa les ganes d’aprendrer d’una forma diferent, i això és el que realment importa!!!)’. Fantàstic.
Aquestes accions sumen pel coneixement del nostre propi present (podem citar els treballs publicats per part municipal sobre l’alcalde Frederic Xifé, La fàbrica Can Casacuberta, l’itinerari del Moviment obrer per part del Museu de Badalona; la història del Moviment Obrer a Badalona per part d’Emili Ferrando…).
En concret, la persona d’en Pere Cané Barceló és molt apreciada a la meva família per part de mare i n’he parlat més d’una vegada amb la seva néta Maria Cané. Ens cal una bona biografia per conèixer la seva tasca sindical dins de la CNT, la seva trajectòria cívica i el seu pas per l’alcaldia de Badalona l’any 1939, quan la República feia aigües amb l’avanç implacable de les tropes rebels franquistes. En els moments més difícils de la retirada i l’exili, en Cané va proposar entre d’altres, a l’Antoni Blanco Blanc, la possibilitat de marxar a l’exili a Mèxic, va preferir quedar-se i després d’un periple per la França ocupada va ser assassinat al camp de concentració de Gusen, a Mauthausen. L’exili i la mort va marcar tota una generació de badalonins i badalonines per l’acció del feixisme i del totalitarisme. Anteriorment ja he comentat les mancances de l’Estat espanyol en quan a la memòria història i en canvi el reconeixement dels crims per part del govern alemany en data de 1965.
Respecte a l’àmbit familiar en un document de la CNT l’any 1933, entre els signants del nomenat ‘Manifest dels 46’ hi havia José Albaladejo, Antonio Blanco… el silenci, i ‘el pacte de la fam’ dels franquistes van marcar la transmissió de testimoniatges i dels records, inclús de la resta de la familia, d’una época que no sembla que no va existir i tanmateix forma part de la de tots nosaltres.
