Juntament amb Montserrat Rectoret, signo al darrer número de la Revista de Badalona un article sobre els cent anys de l’anomenat ‘temporal de les desgràcies’. Així, el dimarts trenta-u de gener de 1911, onze pescadors badalonins que havien sortit mar endins a feinejar van perdre la seva vida a conseqüència d’un violent temporal de llevant. Aquest, va deixar un total de 83 víctimes a Catalunya: 11 pescadors de la matrícula de Badalona, 28 de Barcelona, 8 de Caldes d’Estrac, 9 de Vilassar de Mar, 12 de Tarragona i 15 de Cambrils.
L’article vol fer èmfasi en la divulgació i en el coneixement d’aquest episodi a Badalona, dramàtic per a moltes famílies de pescadors i per a la ciutat, a les portes del centenari del colpidor succés. Anteriorment, s’havien publicat – a banda d’aparèixer citat a les monografies d’història local – dos articles específics sobre el terrible temporal: un de Jacint Dunyó, El naufragi del 1911 a la revista del Museu de Badalona, Carrer dels Arbres/20, abril 1981; i, un altre de Francesc Lleal, El temporal de les desgràcies, a Revista de Badalona (22/3/1991).
Ambdós textos coincidiren amb els 70 anys i 80 anys de la tragèdia. Són molt interessats per conèixer el relat del que va succeir i també perquè desprenen una voluntat que perduri el coneixement sobretot per a la gent jove, de la història local, de la identitat i de la construcció social de la ciutat en aquest cas, de les dures condicions de treball i de vida dels pescadors i les seves famílies. Es tracta de recuperar la història amb projecció d’ensenyança de futur.
En aquesta línia, la nostra intenció en l’article és estendre la idea que, en el marc del centenari, la ciutat es doti d’un espai de memòria material que recordi el temporal de 1911, i doni peu a reconèixer i explicar històricament un dels col·lectius de la nostra població, el dels pescadors, les seves famílies, els peixaters i en conjunt el la Badalona marinera.
Perquè precisament, ens permeten explicar moltes coses de la ciutat actual, des d’urbanístiques com pot ser el Baix a Mar, però també socials i econòmiques. Així, no hauríem de permetre que es perdés el seu record i valoració entrat ja el segle XXI. L’actual base de pesca tradicional del Port de Badalona i la nova llotja són uns testimonis vius d’una activitat econòmica força rellevant fins a les primeres dècades del segle XX.
Permeteu-me que finalitzi l’entrada amb un paràgraf èpic d’en Francesc Lleal en referència als fets:
‘… si us arribeu a la platja un dia de tempesta, quan el llevant humit udola i els ruixims de la mar es barregen amb l’aigua de la pluja i us porten la salabror als llavis, llavors potser veureu enmig de les onades, tot destacant-se de la fosca i ferrenya nuvolada, les barques d’en ‘Llamps’ i d’en ‘Passa-agulles’ que volen empeses pel temporal’ .
llavors potser veureu enmig de les onades, tot destacant-se de la fosca i ferrenya nuvolada, les barques d’en ‘Llamps’ i d’en ‘Passa-agulles’ que volen empeses pel temporal’ .