A la biblioteca en Pol em pica l’ullet en senyal de complicitat mentre retorno el còmic de Gustavo del dibuixant Max i un CD recopilatori de qui fou el padrí de l’ska, Laurel Aitken. M’emporto dos cd’s, un és el darrer treball de Roger Mas. L’havia escoltat per la radio en el programa de RCB Denominació d’origen, també l’havia vist en directe al teatre El Principal durant les Festes de Maig 2010 i, m’ha tornat la curiositat sobre la seva obra després de llegir la fluida conversa que manté amb el polític Joan Puigcercós i l’escriptor Jordi Llavina dins del llibre El país que tenim. Un llibre aparegut en el context de la precampanya d’unes eleccions al Parlament de Catalunya que, sense que això sigui un handicap, amb un molt bon estil narratiu descriu trobades, converses i reflexions de diferents personatges catalans que han excel·lit en la seva activitat professional o aventura vital. Uns casos que han de ser llegits com un estímul positiu en paraules del prologuista, Josep Maria Terricabras. Un estímul per als emprenedors, per a l’autoestima i una menor submissió com reivindicava per a la llengua catalana el recent desaparegut filòleg Joan Solà, tot i que penso sincerament que Joan Solà no ha mort, la seva obra i el seu esperit ha d’acompanyar-nos sense defallir en tot moment. Especialment en els difícils com així va assenyalar-ho Pompeu Fabra i queda recollit a l’exposició Una llegua per a tot i per a tothom que es pot veure fins el 20 de novembre a l’Espai Betúlia. El mestre Fabra serà precisament l’homenatjat aquest proper dissabte al Correllengua 2010 a Badalona en l’any que la ciutat organitza la Capital de la Cultura Catalana.
Exemples que donen un tomb a la Catalunya trista i pessimista.
Us deia que m’havia emportat de préctec dos cd’s, el segon és un doble recopilatori de La Banda Trapera del Rio (1978-1982). Protopunk rock metropolità, una mostra de la diversitat històrica però també un crit sincer corresponent a una realitat del nostre país (‘Las penas con punk són menos’).
Exemples que donen un tomb a la Catalunya trista i pessimista.