És necessari enraonar. Amb responsabilitat. De forma sincera, honesta. Amb informació veraç. Defugir dels emboscats. I amb un procés de diàleg ordenat. Pensar en el bé comú i amb una visió de conjunt. Constrastar models i arguments. Els monòlegs són per altres ocasions. Imprescindible ser flexible, respectuós i adaptar-se als canvis: socials, econòmics, culturals, relacionals. Ser resolutius.
L’administració municipal està preparada? En concret, està preparada per a transferir poder, mantenint la responsabilitat, font de l’encàrrec polític, en un exercici de corresponsabilitat amb els agents socials, culturals?
La resposta hauria de ser afirmativa.
Sí, es demanen noves fórmules de govern més proper a les persones perquè puguin triar, decidir. Cal explorar-les. Amb realisme.
Les necessitats són elevades i els recursos disponibles limitats. Especialment a les administracions locals. Per exemple els pressupost ordinari de Cultura i Patrimoni Cultural – sovint l’ase dels cops quan algú parla de ‘cremar’ diners en festes – a l’Ajuntament de Badalona és el 3,3% del total. També no sempre n’hi ha prou amb el diàleg, la imaginació i la recerca de complicitats per a transformar una determinada realitat. Cal tenir la força suficient per fer-ho. I és una bona cosa la politització – no partidisme – de la societat. La implicació. La participació. Trobar les millors solucions de progrés. Avalar-les.
Un camí conjunt que es fa al caminar. Sense pressa, sense pausa.
