Escric aquest post a partir d’una notícia periodística en què s’informa de la condemna d’un empresari badaloní per la mort d’un treballador. Un cas punitiu de manca de seguretat laboral amb resultat de mort l’any 2000.
L’ofensiva neoliberal sobre les relacions laborals i la seva regulació ha generat esquerdes en el Dret del treball. L’afany de benefici per davant de tot és un dels motius de fons. Un altre és la perversió en benefici propi i en detriment del propi col·lectiu d’assalariats i amb efectes directes sobre l’empresari, per part d’alguns treballadors, de la cobertura que dóna el marc legal.
El comportament directiu i el dels treballadors, en un sentit bidireccional, ha de servir per consensuar un marc contractual i laboral adient, no només demanant flexibilitat en una sola direcció, o sigui, cap als treballadors.
El respecte a les plenes garanties legals existents i la valorització del treball, de la seva cultura i de l’esforç, adaptant-se als canvis socials i productius, són unes garanties que cal preservar, reconeixent-se en la justa mesura la feina i l’actitud dels empresaris i dels assalariats. En aquest sentit, el bon funcionament dels mecanismes de control sobre les contractacions i la seguretat en el món del treball és essencial per tal d’erradicar possibles situacions de paraesclavitud. Una xacra que viuen intensament els nous col·lectius que s’han incorporat al món del treball.
