La via democràtica cap a la democràcia i la llibertat plena, representada per la Independència de Catalunya, costa. El preu de la llibertat és molt car, però per això mateix ha d’estimular-nos aconseguir-ho, participant des de tots els àmbits on ens movem en la construcció d’una majoria social favorable. Fem-ho: el moviment es demostra caminant.
Una cosa està clara: cap partit polític, ni associació, ni entitat, ho aconseguirà per si sol. Tothom dins de l’independentisme ha d’empènyer per créixer. Això no ha de ser un fre al debat polític democràtic – parlo de debat i no d’imposicions des del maximalisme – entre les diferents opcions independentistes, ni molt menys! mantenint d’altra banda les vies de col·laboració perquè entre tots i totes, donem el tomb majoritari que volem.
Tanmateix, políticament cal ser conscients i no confondre desitjos amb la realitat. Com deia abans costa, costa molt aconseguir-ho i hem de treballar amb honradesa i esforç personal en positiu, per al progrés i el benestar de les persones.
Els guanys s’ho valen sense exclusions socials de cap tipus: política pròpia dins de la UE i el panorama internacional, sobirania econòmica en favor del país dins la UE i un món globalitzat, estat del benestar propi, aprofundiment democràtic. Una revolució política i legislativa per a l’estat de les coses existent.
Des de les institucions l’Estat espanyol ho sap i es resisteix als canvis. Té moltíssims suports i complicitats de tot tipus, ara per ara més que els partidaris del canvi a Catalunya mateix. La crisi econòmica, la ‘balcanització’… són pors que de nou fan aparèixer per generar dubtes i inseguretat. Qui s’instal·la en la por per generar control social és un reaccionari tant com els de les ‘prietas las filas’.
Vist el moviment que estan generant, considero que les consultes populars sobre la independència són una de les vies, tot i no ser vinculant, per avançar-hi aplicant l’ètica democràtica. M’agradaria un seguit de resultats positius quan més alts millor, començant per Arenys de Munt, que tinguessin incidència – més enllà d’un exercici de ‘gimnàstica democràtica’ – entre els partits polítics, sense perdre de vista que cal guanyar de forma oberta, pacífica i integradora, la majoria.
