Sovint ens costa més parlar del que és més pròxim. Em passa ara amb el recentment traspassat, Jaume Vives, regidor d’ERC Badalona. Vaig poder donar-li el darrer i sentit adéu al cementiri vell. Amb tenacitat va lluitar contra una malaltia que irremediablement va poder físicament amb ell, però mai, tot i els alts i baixos, amb la seva moral.
Vull expessar però allò que em queda políticament d’en Jaume, més enllà del company, de l’amic. Com una peça d’un trencaclosques ideològic, en Jaume va aportarme des d’una vessant de pensament, una de les peces: la construcció d’un socialisme en la llibertat i amb llibertat, que ell a la vegada havia après d’en Josep Pallach. Un socialisme, sense dogmatismes per assolir una societat més justa i de progrés, a partir del compromís polític de les persones que es dediquen desinteressadament per millorar les condicions de vida dels conciutadans. Una pràctica política fonamentada en el respecte democràtic i el treball per assolir les llibertats individuals i col·lectives, indisociables per viure en una democràcia plena.
Potser el que dic pot semblar molt retòric però aquests principis polítics penso, sincerament i escrivint’ho d’una tirada, eren alguns dels representatius d’en Jaume i que jo destaco i he pres com a part del meu vagatge polític.
Estic totalment d’acord amb el que dius d’en Jaume Vives. Per part meva, hi afegiria que, a l’hora de les estratègies, en Jaume era un polític de llarg termini, que fugia dels cops d’efecte tant utilitzats a la política municipal. No era un home de curses ràpides ni de fintes espectaculars. Construïa la seva acció política sobre bases solides que permetessin avançar, potser lentament però amb fermesa, cap el seu ideal de societat. Aquesta actitud el feia un dels polítics municipals més creïbles i respectats, i sovint també dels més incompresos.