Marcel·lí Antich, pedagog i editor lletraferit.

Daniel, nèt d’exiliats catalans, viu a Costa Rica. El seu avi era Marcel·lí Antich i Camprubí (Gironella, 1895 – San José de Costa Rica, 1968). Pedagog i fundador amb Josep Queralt de l’Editorial Proa a Badalona l’any 1928. En Daniel després de llegir l’entrada Aniversari badaloní (dedicada als 80 anys de l’Editorial Proa) del meu bloc, m’ha escrit un comentari per demanar més informació sobre el seu avi. L’he aconsellat que es posi en contacte mitjançant el correu electrònic amb Edicions Proa i amb el Museu de Badalona. Ben segur que podran informar-lo de forma acurada.

L’escrit de Daniel m’ha fet il·lusió pel seu interès de conèixer la vida del seu avi a Catalunya. A conseqüència del triomf dels franquistes, Antich va exiliar-se l’any 1939. Primer a Tolosa de Llenguadoc i més endavant va traslladar-se a la capital de Costa Rica on instal·là a crèdit una llibreria.

Antich havia treballat de jove en una farmàcia per pagar-se els seus estudis de professor a Barcelona. Exercí la seva professió a Terrassa, a l’escola catalana de la Casa de Caritat de Barcelona i al vespre a l’Escola del Treball de Badalona. Va guanyar una plaça de professor a l’Escola del Treball de Barcelona. Durant la Dictadura de Primo de Rivera va ser sancionat. Resident a Badalona, el mestre Fabra, també badaloní d’adopció, va esperonar-lo perquè organitzés una escola catalana, primer coneguda com Escola Antich (c/Sant Anastasi, núm. 56), després com Escola Catalana que seguia els principis renovadors de l’Escola Nova. Les seves activitats van patir la repressió de la dictadura i en aquesta època va coincidir amb Josep Queralt per endegar un nou projecte editorial, l’Editorial Proa (1928), amb seu a Badalona. Ambdós fundadors van treballar plegats fins 1935 quan Antich va fundar pel seu compte l’Editorial Atenea a Barcelona que edità autors marxistes dissidents com Andreu Nin. En acabar la Guerra Civil va emprendre el camí de l’exili.

Antich va desenvolupar mitjançant la cultura de l’esforç, la seva vocació de pedagog popular, l’estima a la llengua i la cultura catalana, i el desig de democràcia per a un poble il·lustrat, cívic i lliure.

Tweet