Amb el poc temps lliure que tinc vaig fent dues recerques històriques diferents: una sobre el pintor i il·lustrador badaloní Eveli Torent Marsans, i l’altra sobre la mestra i propagandista política badalonina, Angelina Colubret March. Precisament, a l’edició d’El Punt del Barcelonès Nord d’ahir, a la notícia: “Montgat celebra un cicle de participació de la dona”; hi apareix una fotografia d’Angelina realitzant un míting l’any 1931. Penso que per tal de conèixer una mica el personatge és interessant reproduir el seu primer article publicat a la premsa, tota una declaració d’intencions i de principis:
Lluita. Portantveu d’Esquerra Catalana Federal de Badalona
22 d’agost de 1931.
Pàg. 4. Feminisme. A. Colubret.
“Després del gest, gest admirable de les nostres dones, davant la llibertat del poble, després de la manifestació emocionant de com és possible que la dona sàpiga sentir i comprendre tot l’abast, tot el valor, tota la importància dels moments àlgids de l’història que estem vivint, ¿com podem afirmar de la mateixa manera que ho hem fet fins ara que la dona no sap, ni pot, ni vol intervenir en els assumptes socials, en els assumptes polítics?
Però aquestes energies aquesta empenta formidable que acaba de donar, cal que no morin aquí; cal que aquest crit vibrant d’entusisme que ha sortit de totes les boques, no es perdi vanament sense trobar ressò; és del tot indispensable que la dona no deixi apagar esterilment la flama del seu idealisme palesat suara, que la dona sàpiga controlar degudament les seves forces i que meni els seus passos vers els viaranys d’una veritable democràcia, un sincer repoblicanisme i que es desfaci d’aquells prejudicis que l’impossibiliten de caminar sola.
I també gosem esperar d’ella una franca companyonia que li permeti col·laborar assiduament amb el seu company: l’home; perquè nosaltres no veiem el feminisme com un punt de partida per atacar tot el que hi hagi, bo o dolent, només que perquè ho han fet ells, no; això de cap manera. Nosaltres volem un feminisme que si és possible ens faci més femenines encara, més cultes, més comprensibles per a ajudar els qui, per raó naturL, són i han de ésser els nostres companys de tota la vida. Perquè, ¿hi ha quelcom d’incompatible entre una figura de dona bonica gentil i un cervell amb ideologia i conviccions pròpies? Jo crec sincerament que no.
Voldríem, i ho creiem factible, d’arribar a una compenetració amb les altres dones de Badalona i d’arreu i fer d’aquesta obra que podria semblar una foguerada d’encenalls o un sentimentalisme carrincló, una cosa sòlida i concreta. Esperem que d’aquesta unió originada en els moments en què per dignitat, si res més elevat no ens movia, vàrem fer acte de presència, en naixés i prengués forma una aliança que ens donaria més força i ens hauria de portar necessàriament a la consecució de les nostres aspiracions més cares, dels nostres ideals de llibertat per tot, sense distinció de classes ni sexes”.
