Ahir vaig participar d’una taula rodona corresponent al cicle d’actes commemoratius dels 100 anys de l’edifici de Can Casacuberta (1907-2007).
Juntament amb els també historiadors Montserrat Carreras i Emili Ferrando, vam coordinar una sèrie de testimonis d’ex empleats de l’empresa tèxtil Casacuberta: la Pepeta, en Vicenç, en Càndid i l’Antonio.
L’acte va ser enregistrat per tal que els testimonis orals, protagonistes del passat industrial d’aquesta fàbrica, perdurin amb el pas del temps. Tots ells van aportar unes visions des de les seves experiències particulars i col·lectives, amb el sentiment de les coses viscudes. El seu exercici de memòria va ser enriquidor, anecdòtic, a voltes, apassionat, fent més propera la perspectiva històrica sobre la industrialització badalonina.
Tots ells van començar a treballar en plena adolescència: la Pepeta als tretze anys, en Vicenç i en Càndid als catorze, l’Antonio als disset. Van relatar-nos el seu període d’aprenentatge, l’ofici que adquiriren, el treball que realitzaven, l’ambient de treball, els torns, la setmanada, les condicions laborals, el dur tràngol del tancament de la fàbrica l’any 1979.
Respecte el cicle dedicat al centenari de l’antiga fàbrica, avui seu de la Biblioteca Central de Badalona, de l’espai polivalent Betúlia, i d’un edifici de vivendes, s’hi exposa una interessantíssima exposició de fotografies “Can Casacuberta 100 anys: Dels telers als llibres” que recull la història de la fàbrica. I, parlant dels seus orígens, tot i que es coneguda com Can Casacuberta, originalment l’any 1907 era la fàbrica de gènere de punt Josep Giró i Blanch (“Ca l’Isop“), el que va encarregar a l’arquitecte modernista badaloní Joan Amigó, l’edifici d’una nova fàbrica en la zona de l’eixample Pons de Badalona. Va ser l’any 1920 quan Giró va vendre l’edifici a Salvador Casacuberta, nom que ha perdurat fins avui dia.
I, posats a fer recerca en l’orígen de l’empresa Giró, aquest va ser l’any 1893 amb la posada en marxa de la primera fàbrica al carrer Guifré 161 i abans a partir del negoci tèxtil de valones de Francesc Prat i Guardiola, dona de Josep Giró, mentre ell s’encarregava de la màquina de vapor a la fàbrica de galetes Palay, al carrer del Pilar (després carrer Arnús).
Passava pel teu blog *.*. Ja tenim hosting gratis en català. Si en vols, entra-hi!