Llegeixo avui a El Punt la interessant ressenya d’un nou llibre d’història: Carlinades. El Far West a la catalana, de Jaume Grau. M’ha motivat i crec que no trigaré a comprar-lo perquè combina dos aspectes d’interès: la divulgació de fets poc coneguts de la història del nostre país, i la utilització d’un llenguatge amè per tal d’arribar a la gent.
Així, d’una banda, hi ha una aproximació històrica al carlisme català de les tres guerres civils del segle XIX, un moviment heterogeni i popular amb dosis d’anticapitalisme que va perviure al segle XX (per exemple els anys setanta una branca es vindicava com democràtica, socialista i autogestionària mentre una altra era integrista i d’extrema dreta).
D’altra banda, el llibre de Grau, tal i com sen’s diu, combina el rigor històric amb un llenguatge planer, divertit, unes característiques que sempre he pensat que manquen als llibres d’història. Almenys que existeixin algunes col·leccions que així siguin concebudes per tal de millorar la divulgació i fer popular la història del nostre país, Catalunya. Una precisió aquesta darrera, que pot semblar que no cal però crec sincerament necessària perquè no ens donin gat per llebre i s’acabi coneixent i valorant més la història dels països veïns que la pròpia.
Finalment, un darrer apunt, el títol d’aquesta entrada al bloc, Això no és l’Oest però aquí també hi ha trets, traducció al català d’una cançó, recordeu el grup?
Uhmmm doncs jo també l’apunto, molt bona la resenya!