Per mitjà del bloc “La veu de Mel“, nom de l’autor d’un dels comentaris en una de les meves entrades anteriors, i visitant els seus blocs preferits, m’he trobat amb un que podria qualificar-se de sorprenent, fresc i divertit, que segur no deixa indiferent a ningú que el visiti: el bloc de la Mireia, de la Mireia Galindo (no és la seva identitat real), blocaire eròtica. La vida des d’un altre punt de vista, diferent i sense tallar-se. Manllevant els Dusminguet: “era ella, entre les santes, l’última sense calces”.
M’he rigut moltíssim amb les seves històries. No té pèrdua la secció de cartes cotxines: a en Carod-Rovira, Senyor Carod, soc com soc, cotxina vaja, a en Puigcercós, Sr. Puigcercós sóc molt cotxina, a l’Arturito, Sr. Mas no soc tan cotxina com vostè. Vaja, algú que la supera, i és que la Mireia després del mal perdre del cap de files conver proclamant als quatre vents la minva de qualitat democràtica i que el govern d’Entesa debilita la democràcia, ens diu “que la Laura i jo ens vàrem pixar l’una a l’altra perque vàrem voler, que jo li ho vaig demanar, i lo que fa vostè senyor Mas es pixar-se en la democràcia sense que la democràcia li ho hagi demanat, i aixòs es pixar fora de test”. Ras i curt com el “carlitos” de la barcelonina Mireia.
Ben segur però que la Mireia, no està al cas d’un altre personatge també més cotxinot, un blocaire badaloní que intenta distreure al personal des del seu racó perquè no es trobi qui va amb els calçotets cagats, quan des de la Generalitat es demanen mesures de transparència per conèixer cap a on van els diners públics destinats a la Fira d’Abril. Precisament quan la justícia ordinària està al darrera d’un pressumpte cas de factures doblades i girades pel mateix concepte al departament de Benestar i Família i a la Diputació de Barcelona.
Moltíssimes gràcies Jordi, muac.