En aquest post us faig partícips d’alguns dels aspectes biogràfics del prestigiós pintor, tot i que poc conegut pel gran públic, Eduard Flò i Guitart (Badalona, 1881 – Barcelona, 1858). En concret dels seus lligams familiars a la població d’Alella i la seva residència durant els tres llargs anys de la Guerra Civil a la masia de Can Parera.
Una biografia completa del personatge i en la qual m’he basat a bastament alhora d’escriure-hi ara, és el llibre Eduard Flò de Núria Casals i Cortés (Museu de Badalona, 1982). Donada la curiositat d’algunes de les dades que hi apareixen penso que pot ser d’utilitat aquest text que l’hi dedico per tal de conèixer una mica més la vila i la gent que hi ha viscut.
El 8 de desembre de 1881 va néixer a Badalona, Eduard Flò i Guitart, fill d’Isidre Flò i Font i Rosa Guitart i Serra. Isidre era alellenc i havia après l’ofici de barber, arribant a ser propietari de la barberia del poble. De caràcter emprenedor, va instal•lar-se a Badalona en la dècada dels anys seixanta del segle XIX. La seva primera muller, Mercè Massons, amb la qual va tenir 3 fills, va morir a conseqüència d’unes febres i aleshores va casar-se de nou amb Rosa Guitart, amb la qual va tenir cinc fills, entre ells Eduard.
Isidre, primer va muntar una barberia però amb els anys, tant punt va poder, va impulsar altres negocis com ara un de venda de sal, un altre de venda de vi d’Alella embotellat i finalment amb el seu fill gran, Joan, una manufactura de teixits de llana que va resultar un negoci força reeixit.
Segons sembla va ser a la barberia badalonina on el petit Eduard de forma precoç va mostrar les seves dots innates pel dibuix fent retrats dels clients que hi anaven. Als vuit anys, l’any 1890, els seus pares van portar-lo a l’Escola Belles Arts de Barcelona. A partir d’aquí va començar una sòlida carrera vinculada al món de l’art que va portar-lo becat un parell d’anys a Roma, va estar-s’hi a París, va retornar a Badalona on va exercir de pintor i també com a professor de dibuix i pintura. L’any 1914, va contraure matrimoni amb Maria Azcué Blanc i va traslladar la residència a Barcelona, on havia exposat en diferents ocasions.
L’estiu de 1936, amb el començament de la Guerra Civil i la Revolució, Eduard amb la seva família va anar a viure a Alella. Van instal•lar-se a Can Parera, masia que els va llogar Joan Blanc, cosí germà de la seva dona, per tal d’allunyar-se del rebombori social de Barcelona i cercar en un ambient rural més propici, solucions a l’escassetat d’aliments a la reraguarda republicana.
Tot i així, sembla ser que en un primer moment el que més menjaven eren naps – ‘que no podia sofrir’ Eduard -. La provisió d’aliments va millorar perquè el cosí de la seva dona feia funcions diplomàtiques en representació de l’Estat francès en una torre de Llavaneres, i en repetides visites de l’Eduard va realitzar retrats, sèpies, sanguines i olis de persones que hi guardaven relació, cobrant amb menjar.
A Alella, a estones lliures, Eduard va pintar indrets dels voltants (diferents quadres amb el títol Voltants d’Alella. Camí entre arbres; Terrassa de Can Parera d’Alella) i natures mortes, un gènere que, entre d’altres, va continuar els anys quaranta, una vegada retornat a Barcelona.
Eduard Flò i d’altres persones desplaçades a Alella durant la Guerra Civil: Alella, poble d’acollida: nouvinguts i refugiats. El testimoni biogràfic de la seva filla Mercè recorda com van desplaçar-se a Alella per amagar-se a causa de les conviccions catòliques: Mercedes Fló/Obituarios.
