‘Nunca he creído que el partido republicano fuese a hacer la revolución. Nunca lo he considerado como un organismo de progreso y cultura, ni he podido convencerme de que sus hombres tengan alguna superioridad ética sobre los caciques monárquicos que van devorando a España’. Afirmacions punyents i escèptiques de Pío Baroja després d’un motí militar frustrat a la fragata Numància, un episodi vinculat a una conspiració republicana, l’estiu de 1911 (citat per Raymond Carr a España, 1808-1975).
La demagògia revolucionària d’Alejandro Lerroux i de la cúpula radical començava a trobar-se en entredit des dels sectors progressistes i l’obrerisme (no cal dir entre les files del coservadurisme) després d’inhibir-se durant la Setmana Tràgica i deixar sense direcció els seus seguidors a primera línia i la complicitat amb el fiscal militar en la condemna a mort de l’activista lliurepensador Francesc Ferrer i Guàrdia. Si parem atenció de nou a Baroja, era de l’opinió que la persecució de Ferrer per part del Govern, l’havia convertit en un màrtir i la seva fama sobrepassava així el cercle limitat d’influència que va tenir en vida (Joan Connelly Ullman ho tracta a La setmana tràgica). Sempre és bo conèixer diferents visions dels fets i dels personatges històrics, des d’una vessant contextualitzadora i posant de relleu qui les fa.
Recuperant el motiu del post recollit al títol, l’emblemàtica fragata Numància que, després del seu passat bèl·lic, feia funcions de cuirassat guardacostes al protectorat espanyol del Marroc. Quan es trobava en aigues de Tànger, la nit de l’1 al 2 d’agost de 1911, va haver-hi entre la tripulació un motí, amenaçant de bombardejar Màlaga com a punt de sortida d’una aixecament republicà general, preveient després dirigir-se cap a València i Barcelona. L’exemple més immediat el tenien en la revolució portuguesa d’octubre de 1910 que va portar a la proclamació de la Primera República. Havia començat amb un pronunciament militar aparentment faltat de suport que, davant de la inoperància del govern, havia anat prenent cos i finalment reeixit.
L’acció dels amotinats al Numància va ser però frustrada per la resta de tripulats i el cap de la revolta, Antonio Sanchez Moya, va ser afusellat el dia 9 d’agost al mateix vaixell davant del ministre de Marina que s’hi havia desplaçat. El fet va motivar protestes a Cadis i a Barcelona per l’actitud d’indiferència una vegada més del Rei. Segons sembla – tal i com afirmava el president del govern Canalejas – el moviment republicà conspiratori portava temps preparant-se amb la intenció que la Marina de guerra seguís els passos del motí en la flota russa el juny de 1905. El recent cas portugués era com havia assenyalat abans un exemple molt temptador. Tot i quedar en res, darrera de la primera acció a la Numancia – segons el socialista Antoni Fabra i Ribas (tal i com cita l’historiador Eduardo González Calleja) – es planejava una invasió per part d’exiliats de la Setmana Tràgica que, procedents de Perpinyà, Tolosa, Pau i Baiona, entrarien a l’Estat espanyol amb revòlvers per la Vall d’Aran i Aragó per provocar una insurrecció que coincidiria amb una vaga general a Barcelona, València i Saragossa. Fantasies conspiratòries o no, el cert és que l’erosió i el descrèdit del règim de la Restauració eren molt importants i el propi president del govern, José Canalejas (cap del partit liberal que havia arribat al poder després de la caiguda del conservador Antonio Maura); va morir assassinat pels trets d’un anarquista a Madrid, el novembre de 1912.
L’interès per escriure sobre aquest tema va desvetllar-lo una anècdota trivial amb uns amics quan baixava amb el cotxet del meu fill petit pels costeruts carrers del barri del Rost d’Alella (podeu veure unes imatges d’andrones i carrerons ‘secrets’ en un videoclip d’Élena), després d’haver deixat al col·legi els nostres fills respectius. Vam bromejar recordant la famosa escena del film El cuirassat Potemkin quan un cotxet cau escales avall. D’aquí vaig pensar en l’episodi poc conegut de la fragata Numància i que seria interessant contribuir a la seva divulgació. Bon profit, estimats/des lectors/es.
