De nou, la lectura d’una història en còmic de Corto Maltés m’ha motivat a estirar el fil del seu contingut (podeu llegir una anterior entrada sobre en Corto aquí). Es tracta ara de Les Helvètiques que es desenvolupa a partir d’un sommi d’en Corto quan es queda adormit mentre llegeix al llit Parsifal (últim guardià conegut del Greal), poema èpic medieval de Wolfram von Eschembach (segle XIII). L’obra va inspirar la famosa òpera de títol homòmin, símbol del romanticisme musical alemany, de Richard Wagner.
Ara bé, perquè adjunto al text d’aquest post la imatge d’Els pastors d’Arcàdia, quadre del classicista francès Nicolas Poussin, del segle XVII? Què tenen en comú?
Sommis, imaginacions, creences.
La temàtica de Parsifal prové de l’escriptor del segle XII, Chrétien de Troyes, i també dels poemes de Robert de Boron (segle XII-XIII) sobre el rei Artús i el Greal. Eschembach situava l’acció a la muntanya de Montsalvat que alguns han identificat amb el castell càtar de Montsegur o bé amb la muntanya de Montserrat (sobre aquesta darrera hipòtesi havia dedicat l’entrada: La recerca del Greal). L’esoterisme nazi va estar-ne interessat i va motivar la visita de Heinrich Himmler, cap de les SS, a Montserrat. Resulta que l’escena de Poussin, en concret la tomba i el paisatge del quadre, hi ha qui l’identifica amb un indret vora de Renes-le-Chateau. A finals del segle XIX, el rector del poble, François-Bérener Saunière, sembla ser que va descobrir alguna cosa misteriosa sota l’altar de l’església i es va fer de la nit al dia un personatge acabalat i influent entre l’alta societat francesa. Una teoria assenyala que es tractava del tresor dels càtars perseguits com heretges pel Papa Innocenci III. La història del tresor pren rellevància quan quatre càtars van escapar-se del setge al castell de Montsegur i posteriorment van confiar-lo als templers, un tresor que alguns situen com una prova de la veritable història de la ‘Sang Reial’, en la persona de Maria Magdalena que va arribar a aquestes terres en estat de gestació precisament amb la descendència de Crist (història que inspira el best seller El Codi da Vinci de Dan Brown). Retornant al quadre, la frase esculpida a la tomba, ‘Et in Arcadia ego’ ( ‘i jo a l’Arcàdia’, o bé ‘jo, la mort, regno fins i tot a l’Arcàdia’; interpretada també com ‘jo he viscut a l’Arcadia’), es motiu de vàries teories que cerquen el seu origen en el cristianisme primigeni i referides a la ‘Sang Reial’.
Creences, imaginacions, sommis inspirats en el passat.