Aquest cap de setmana hem vist en família l’edició en DVD de Les aventures de Tintin, El secret de l’Unicorn de Steven Spielberg i Peter Jackson. També els continguts extres sobre la construcció de la història i els personatges que apareixen a la pel·ícula, el rodatge amb el sistema capture motion, la música… Avui, a més, amb la meva filla hem tornat a veure escenes concretes i hem compartit emocions.
Precisament, les meves primeres lectures de petit van ser els àlbums de Tintin de l’Editorial Joventut. Els dos primers que vaig tenir a les mans havien estat del meu germà gran i els conservo com relíquies: El asunto Tornasol (edició de 1961), en castellà, i Stoc de coc (edició de 1967), en català. Aquest darrer forma part de les obres traduïdes del francès per Joaquim Ventalló, autor a qui havia dedicat anteriorment una entrada biogràfica: Visca la República! Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor.
A mida que col·leccionava els diferents títols d’Hergé – eren la meva petició de regal als pares – m’entretenia a reconèixer a les guardes dels llibres, els diferents personatges i situacions de Les aventures de Tintin que apareixien dibuixats en forma de retrats damunt d’un fons de paper pintat amb tires verticals.
També vaig seguir els capítols en format dibuixos animats i per tal de situar-me més en el món de Tintin, vaig documentar-me fa uns anys amb El diccionari de Tintin de Toni Costa i Tintín El sueño y la realidad. La historia de la creación de las aventuras de Tintín de l’expert tintinòleg britànic Michael Farr. Seguint el fil de l’interès pel còmic, a vegades em poso una samarreta d’El cranc de les pinces d’or i una d’outsider i divertida: Tintin a Istambul.
Segons sembla que a la família tindrem Tintin per estona juntament amb Corto Maltés que també li agrada molt a la meva filla (ja veurem més endavant al petit). L’aventura d’estimular la imaginació…
Nosaltres la tenim pendent de veure, en 3D. Cal quòrum i, de moment, no el tenim. I això que només som tres a posar-nos d’acord. El que et volia dir: Fa un parell d’anys vam visitar l’autèntic castell del capità Haddock (vaja, el que va servir d’inspiració, per entendre’ns). És a Cheverny i no pas a Moulinsart i s’hi pot veure una exposició permanent sobre Hergé amb molt material i molt ben editat.