…bàsquet!!! El Joventut de Badalona, ‘la Penya’, va forçar una pròrroga in extremis a l’aleshores potentíssim Carrera de Venecia en la final de la Copa Korac al Palau Blaugrana l’any 1981. Un partit èpic que finalment va guanyar per un millor joc d’equip ‘la Penya’, 105-104. Impressionant.
Aquest episodi que tinc gravat en la retina des de petit sempre l’he associat amb la ciutat d’aquell altre equip, Venecia. També, es clar, l’arxifamós carnestoltes, les referències a la República Sereníssima als llibres d’història, els còmics de Corto Maltés d’Hugo Pratt i Venecia Celeste de Moebius, els quadres de Canaletto, Guardi, Turner, Manet, Monet… I, fa uns anys en un viatge a Creta vaig conèixer el llegat venecià d’una de les seves colònies comercials.
Ara hem pogut gaudir els quatre ‘pelusos’ de la família d’uns fantàstics dies a Venecia, magnífica i esplendorosa ciutat no tant sols pel Palau del Dux, la basílica i la plaça de Sant Marc, l’Academia, els palaus del Gran Canal… l’encant es troba en la trama medieval de carrers i carrerons, els ponts i canals, els patis, en l’aiguabarreig esplendorós d’edificis gòtics, renaixentistes, barrocs; en el marbre, l’estuc i els maons vermells de les parets… Venecia la gran musa és un tot, màgica follia, visca la República Sereníssima!!!
