Després d’uns dies reprenc les anotacions al bloc amb energia renovada. Quan ara estic escrivint, escolto Pascal Comelade, comença Si no puc controlar les mosques, versió dels Troggs. La plataforma Blocat des d’on edito el bloc ha passat a utilitzar l’edició WordPress, i avui m’he posat a fer una nova entrada. Després d’uns fantàstics dies amb la família a Eivissa, el canvi vital i laboral pot concretar-se en breu amb una molt bona notícia. Temps al temps, esforç, treball i dedicació. El secret és que no hi ha secret. Ja comença a sonar Egyptian Reggae, versionant Jonathan Richman…
En els meus pensaments, l’estimada Badalona se’m apareix quan llegeixo algun llibre. Aquests dies és el llibre de memòries del señor Bocaccio, Oriol Regàs, Los años divinos, una crònica de la gauche divine dels anys seixanta i setanta del segle passat a Barcelona. En un moment de la seva trajectòria, Regàs, a punt d’iniciar una aventura marítima amb un jonc tradicional des de Hong Kong a Barcelona els anys 1958-59, explica com exemple de falta d’experiència prèvia del capità de l’expedició el fet que quan s’havia tret el títol en una travessia entre Barcelona i Lloret de Mar ‘sólo consiguió alcanzar el puerto de Badalona’. Una dada exemplificadora tot i que inexacta, segurament de forma volguda, però que va portarme a mirar de quin any era el primer projecte de port de Badalona: el Ple municipal va aprovar-lo el 3 de febrer de 1969, era el Pla de port esportiu i pesquer conegut com Projecte Antoja, cognom de l’alcalde franquista entre 1964 i 1974, Felipe Antoja. Estava previst que s’ubiqués des d’enfront del carrer Sant Domènec fins davant de l’estació de tren. La demora financera del projecte i la gran oposició veïnal van fer desestimar-lo. Com a curiositat, no fa pas massa temps al parlar amb la ex regidora de Medi Ambient d’una activitat ciutadana prevista al sorral, sembla ser que a efectes del Ministerio de Costas, el tram de platja abans referit encara consta com zona portuària.
En referència a Regàs, un darrer apunt sobre Badalona és que juntament amb Gay Mercader, van promoure els concerts de gran artistes pop i rock dels anys setanta al Pavelló del Club Joventut Badalona.
