Dissabte, just abans del Correfoc de les Festes de Maig, escoltava com la Maribel explicava a un grup on jo hi era, la seva visita a l’acampada de la Plaça de Catalunya de Barcelona. Entre les diferents indicacions deia que al seu costat hi havia un home amb un cartell que ‘donava abraçades’. Vaig posar-me a riure perquè no hi combrego gens amb aquestes històries happyflowers. Ahir al vespre, atonyinat pels resultats electorals a Badalona, necessitava una abraçada per descarregar no sé ben bé què. Suposo que frustració. I vaig enriure’m de la paradoxa.
El cas és que vull reproduir tres apunts ràpids sobre la jornada electoral d’ahir i que vaig anotar en el meu bloc de notes. Primer: no ho hem sabut fer millor, no ho he sabut fer millor, en la part que em pertoca i, generacionalment, no hem, no he sabut donar respostes davant de la xenofobia en un marc de crisi econòmica i de mediació i gestió política. No cal fer-se el màrtir, ni amplificar la culpa, però una part correspon.
Segon: vull felicitar per l’esforç dedicat i hem sento molt unit als companys i companyes de la coalició Fem-ho plegats! (Esquerra, Accent, Reagrupament i JERC) que hem protagonitzat aquesta aventura a Badalona, en especial i sabent que sempre peco d’oblidar-me d’algú, a en Miquel Estruch, Oriol Lladó, Natàlia Touzon, Lola M. Sala, Francesc Ribot, Pilar Vallès, Agnès Rotger, Marcel Roca, Marc Mateo, Josep Mª Llagostera, Ferranbdn (col·laborador que ha flipat amb la mecànica del dia de les eleccions per part d’alguns partits).
Tercer: cal treball i més treball (obvio el fet d’aixecar-se després de la patacada), i sobretot: sinceritat per fer autocrítica amb voluntat de sumar complicitats i confiança dels electors, sense consignes prèvies ni dogmatismes (interns i externs).
PD. Nota d’urgència: a Badalona no es pot premiar el vot de la por i de la xenofòbia atiada per la crisi, cal responsabilitat i és hora de collar dins de la casa gran per fer canvis significatius, tot està obert i és el moment polític. PSC, CiU i ICV-EUiA han d’entendre’s per poder canviar molts hàbits dins de l’ajuntament fent-se valer cadascú, un ‘canvi en positiu’ (no sona això?), i per NO deixar l’administració del comú al populisme filofeixista.
vull felicitar per l’esforç dedicat i hem sento molt unit als companys i companyes de la coalició Fem-ho plegats! (Esquerra, Accent, Reagrupament