El còmic Puta Guerra! de Jacques Tardi i Jean Pierre Verney és contundent com al·legat antibel·licista. A Badalona hem pogut veure aquest mes de maig els originals de l’obra a la sala El Refugi dins del 28è Saló Internacional del Còmic de Barcelona.
La lectura d’aquest àlbum suggereix noves lectures com les vinculades al mortífer efecte de l’ús militar dels gasos tòxics, provats en els camps de batalla primer pels alemanys i després pels britànics durant la Primera Guerra Mundial. Menys conegut però no menys mortífer tal i com indica l’historiador Ángel Viñas (Franco, Hitler y el estallido de la Guerra Civil. Antecedentes y consecuencias) va ser l’ús posterior – tot i els acords internacionals per no utilitzar-los – de gasos tòxics pels britànics contra la revolta àrab al mandat de Mesopotamia (Iraq) l’any 1920; dels comunistes contra la revolta camperola a la regió de Tambov a la Guerra civil russa l’any 1921; de les tropes espanyoles contra la revolta nacionalista al Rif a partir de l’any 1923; de les tropes italianes de Mussolini a Etiòpia l’any 1935; del Japó a la Xina durant la Segona Guerra Mundial; d’Egipte a la guerra del Iemen del Nord els anys setanta; en la Guerra Iran-Iraq els anys vuitanta.
Tot un conjunt de vergonyes que no han trascendit mai massa als mitjans de comunicació ni contemporanis de l’època ni en l’actualitat, i que s’han reconegut posteriorment amb la boca petita pels governs occidentals, com és el cas del Govern espanyol a instàncies del diputat Joan Tardà.
