A L’Ombra del Vent, el carismàtic personatge de Fermín Romero de Torres, referint-se a l’educació de les classes altes per part dels religiosos, afirma en un moment donat que, als alumnes, els hi ensenyen a ‘repetir la història’. Una reflexió que em va xocar.
Precisament, alguns sovint diem i pensem de forma progressista que cal esforçar-se a conèixer la història per tal de comprendre el present i transformar la realitat per a fer-la més justa i inclusiva. Ara bé, les elits polítiques i econòmiques, també ‘juguen’ en aquesta societat i saben mantenir-se al poder a partir de les desigualtats fent bona la frase: ‘canviar-ho tot perquè no canviï res’. Si cal amb ‘seny’ burgès i si cal, sense complexes, amb ‘rauxa’, reprimint durament qualsevol desafiament a l’ordre establert.
Aquesta darrera opció és la practicada ara fa cent anys a conseqüència de la Revolució de Juliol, més coneguda com la Setmana Tràgica (26 de juliol – 1 d’agost de 1909), i després de l’experiència republicana dels anys trenta, la Revolució i la Guerra Civil de 1936-1939.
En referència de la Setmana Tràgica han aparegut recentment un grapat de llibres ara que hi haurà el centenari de la revolta que, a més de Barcelona, va tenir força importància a ciutats com Badalona; i és un referent ineludible de la història contemporània de Catalunya.
Entre els llibres que vull fer esment hi ha la reedició d’un llibre imprescindible, l’estudi de Joan Cornelly Ullman datat del 1968 però encara avui el treball més rigurós fet sobre La Setmana Tràgica; també la reedició del treball ‘clàssic’ de Josep Benet sobre Joan Maragall i la Setmana Tràgica. De les novetats es destacable el llibre de Dolors Marin, en el qual s’expliquen molt bé els precedents societaris i les fonts teòriques del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia i de l’Escola Moderna, així com els episodis i alguns protagonistes de la revolta: des de la vaga general contra la Guerra del Marroc, els enfrontaments als carrers dels obrers amb les forces d’ordre, la crema d’edificis religiosos i l’afusellament de Ferrer i Guàrdia; i una darrera novetat, és el llibre divulgatiu d’Alèxia Domínguez, un treball acurat amb molts exemples per poder situar-se en el moment que s’explica i seguir dia a dia la crònica de la revolta obrera, així com la posterior repressió.
