A les imatges enregistrades i a les fotografies sobretot de les darreres manifestacions d’universitaris contra l’aplicació del Pla de Bolonya, almenys als diferents mitjans de comunicació, hi destaquen visualment la presència d’estelades com a element reivindicatiu.
Són imatges per a la posteritat que indiquen el grau de presència i mobilització popular, sense confondre una part amb el tot, de l’independentisme. En altres temps, les banderes que més es veien eren d’altres (comunistes, anarquistes, republicanes espanyoles), tampoc sense voler identificar un grup amb el conjunt, però els referents més utilitzats eren d’altres.
Les estelades amb les barres i l’estel vermell hi són presents com una part representativa – no l’única, però sí àmpliament difosa – de l’imaginari vigent de la mobilització estudiantil. Sense cap intenció de fer prevaler cap idea ni cap col·lectiu, aquesta és una realitat i no una impostura, sobretot si pensem com es pot reescriure la història a posteriori.
