En el darrer número de la revista – anuari del Museu de Badalona, Carrer dels Arbres núm. 18, he publicat un article que aprofundeix en la biografia del pintor i il·lustrador Eveli Torent i Marsans (Badalona, 1876 – Barcelona, 1940). Una biografia singular, sorprenent, sobretot perquè la seva figura és encara poc coneguda. Artista modernista, assidu al cenacle cultural d’Els Quatre Gats; pintor parisenc, viatger infatigable, retratista de monarques i gent d’alta nissaga, gran mestre maçó de grau 33 (el més elevat), professor de dibuix i pintura a Badalona i a Granollers.
Tot i ser un pintor novell, la seva ambició artística el va impulsar a participar de la vida cultural i artística més innovadora de Barcelona al final de segle XIX. Era un dels pintors postmodernistes preocupat per la recerca d’una nova expressivitat. Va cultivar amistat amb Picasso, i després de Barcelona va passar una temporada a Madrid abans de fer el salt cap a París.
Va visitar la Bretanya en diverses ocasions, realitzant nombroses obres, i en la dècada dels anys deu va viatjar per sud-amèrica. Com a retratista va immortalitzar el president dels EEUU, Woodrow Wilson, i el monarca britànic Jordi V, entre d’altres personatges rellevants.
Va establir-se a Nova York on es coneix la seva pertinença a la maçoneria. Després de molts de viatges, l’any 1920, va tornar a Barcelona i va aconseguir el grau 33, per part de la Gran Logia Espanyola l’any 1922.
L’any 1926, va entrar a treballar com a professor de dibuix a l’Escola Elemental del Treball de Badalona, i quatre anys més tard va incorporar-se com a professor de dibuix i pintura al Col·legi Municipal de Segona Ensenyança de Granollers.
Un aspecte curiós és la seva vinculació amb l’illa d’Eivissa on passava els estius a la torre d’en Rovira, un torre circular de defensa, enfront de l’illot de sa Conillera.
L’inici de la Guerra Civil va sorprendre’l a Eivissa, que va quedar en mans dels militars revoltats. Aprofitant l’expedició de les Milícies catalanes va retornar a Barcelona.
El triomf dels franquistes el van fer passar per La Model. Va sortir-ne, però ben aviat va morir l’any 1940.
L’any 2005, l’Ajuntament de Badalona va incorporar el seu nom en el nomenclàtor de carrers i places.
