Feia força temps que em mancava motivació per anar a veure una pel·lícula al cinema, ara m’ha despertat de la letargia, This is England. De moment en la web dels cinemes Verdi de Barcelona està anunciada que pròximament la passaran.
La pel·lícula mitjançant les precoces experiències d’un noi de 12 anys, retrata el moviment skinhead britànic dels primers anys vuitanta del segle XX. De fet, tal i com ho senten ells i elles, dels protagonistes de la segona onada d’skinheads després dels primers que van aparèixer a finals dels seixanta. La referència fundacional com a fenomen visible entre el jovent britànic és l’any 1969.
Els skins van reviscolar amb el punk a finals dels setanta i principis dels vuitanta: eren joves dels barris obrers, transgressors, amb actitud rebel i cercant diversió (bona música jamaicana, cervesa i festes) en plena crisi econòmica i amb el teló de fons de la Guerra de les Malvines, un as sota la màniga de la Thatcher per cohesionar el país.
La ideologia racista i violenta dels boneheads, va introduir-se i va trencar la cohesió del moviment skin, fenomen fins el moment de sociabilitat multiracial i contracultural però no política. Molt encertadament tal i apareix en el film i també assenyala el director Shane Meadows en una entrevista, a l’entorn del National Front a banda dels capsigranys rapats, també hi havien ciutadans “respectables” que hi donaven suport, dels quals ningú s’enrecorda o parla.
Veurem com és la pel·lícula, de moment les perspectives són bones i més pels grups que formen la banda sonora: Toots and the Maytals, The Specials…
Com cantaven els Sham 69: “If the kids are united then we’ll never be divided“.
