Fa uns dies vaig fer una entrada sobre una novetat bibliogràfica: “Carlinades. El ‘Far West’ a la catalana” de Jaume Grau. L’he anat llegint i com s’afirmava en una ressenya a El Punt, el llibre és amè, divulgatiu i “digerible” fins hi tot pels lectors poc avesats als temes d’història.
Ara bé, com a badaloní, una objecció. L’autor situa l’alçament d’una partida de carlins armats el 28 d’octubre de 1900 a Badalona i d’altres localitats catalanes, el 27 de maig de 1902! i ho qualifica com “una mena de patotxada que no tingué més conseqüències que la repressió i el tancament d’alguns centres carlins“. Tanmateix, fou una bogeria conspirativa mal planejada per diversos capitostos carlins, però que costà la vida al jove badaloní Josep Torrents, fill dels masovers de can Tàpies i cap de la partida formada per una trentena de carlins, que fou abatut després d’un nodrit tiroteig amb les forces d’ordre.
Respecte als continguts del llibre, dedica poca atenció al carlisme al segle XX, obviant alguns aspectes de conflictivitat social com la vinculació amb el Sindicat Lliure i els seus pistolers. D’altra banda, en la bibliografia també hi ha significatives absències, com l’estudi pioner sobre la contrarevolució pagesa de l’historiador Jaume Torras (1967); la vinculació dels carlins amb el Sindicat Lliure tal i com estudià C.M. Winston (1989); l’època de la Segona República historiada per M. Blinkhorn (1979); o bé el període del franquisme tractat per J.M. Thomas (1992).
