La llegenda diu que van ser 300 espartans comandats per Leònides, els herois de les Termòpiles que van lluitar contra l’exèrcit invasor persa format per centenars de milers de soldats (480 aC). Pura èpica fascinant, ara trasllada al cinema a partir del còmic de Frank Miller.
Una al·legoria d’un xoc de civilitzacions entre els ciutadans lliures de les polis autònomes i la barbàrie asiàtica, centralista i una societat presa del vassallatge. Tanmateix, una mostra que la història l’escriuen els vencedors, i que des d’Occident ens fa sentir segurs la pretesa voluntat històrica de ser els defensors de la democràcia enfront del despotisme. Rés de més parcial i autocomplaent pot haver-hi, perquè la diferència de classes econòmiques i de benestar, d’elits governants i de pobres sense els mateixos drets, quan no d’esclaus, és una constant en la història del món occidental.
Dit això, l’èpica de la batalla situada en l’estret pas de les Termòpiles que oferia un element favorable de lluita als espartans enfront d’un exèrcit molt superior, és un exemple de sacrifici i coratge: davant la certesa que durant la batalla les fletxes dels perses arribarien a tapar la llum del sol, la resposta va ser clara i contundent: “Millor així lluitarem a l’ombra!”. La convicció si és noble i administrada amb intel·ligència, esdevé la millor arma davant del paroxisme, així l’única lluita que es perd és la que no es manté. I, aquesta, sí que és una autèntica lliçó de la història.
Una bona obra de consulta sobre la batalla és Termópilas. La batalla que cambió el mundo de Paul Cartledge.
