Al llarg de la història de la natació catalana la falta de mitjans ha estat reemplaçada per la imaginació, motiu de curioses anècdotes. Us cas és el dels soferts nedadors i waterpolistes mataronins dels anys vint del segle XX que entrenaven a la bassa d’aigua de rec de la Torre Llauder. Poc es devien imaginar que l’any 1964 es trobaria en el mateix emplaçament una piscina d’època romana. L’indret sense saber-ho ningú amb una diferència cronològica de gairebé dos mil anys va ser testimoni de “l’onada fàcil fadint-se al joc alternat de les mans” que les Elegies de Properci descrivien.
A Badalona, el 1957, Josep Mª Cuyàs i Tolosa, va descobrir una piscina romana monumental de 13,30m x 6,30m (es conserva sota l’immoble núm. 3 de la Plaça Assemblea de Catalunya). Mentre això passava, els esportistes del Club Natació Badalona estaven obligats a entrenar-se a la platja ja que a la ciutat no existia cap piscina. Tanmateix, les troballes arqueològiques relacionaven la piscina romana amb Quint Licini Silvà Granià, patró dels baetulonensis segons apareix en la Tabula Hospitalis (98 d.C.) descoberta els anys trenta en unes restes properes.
Podríem preguntar-nos, Quint Licini havia trobat plaer en els banys, era un bon nedador? Sense conèixer-ho sí que podem dir que els nedadors badalonins amb constància i sacrifici continuaren amb la seva vitalitat competitiva a piscines d’altres localitats (fins l’any 1964 a Badalona no va construir-se la primera piscina de la ciutat i era descoberta). I és que molt cops, ahir com avui, es compleix allò de “ningú es profeta a la seva terra”.
Tornant a la piscina monumental de Quint Licini, aviat es convertirà en un reclam cultural de primer ordre de la ciutat ja que obrirà les seves portes amb un projecte museogràfic, incorporant-se al conjunt expositiu de la Baetulo romana.
