Comunicació que vaig presentar al 1r CONGRÉS D'HISTÒRIA DE L'INDEPENDENTISME CATALÀ, 8 i 9 d'abril de 2006 al Centre de Lectura de Reus:
El Col·lectiu Independentista de Badalona va sorgir durant la Transició amb la intenció de defugir de la rigidesa i la fragmentació dels partits independentistes, i amb la vocació d’ampliar l’arrelament popular del moviment d’alliberament nacional. Va esdevenir una organització autogestionada que des del possibilisme polític, va intentar construir una alternativa independentista al municipi, i en un àmbit més global, impulsar la creació d’un front unitari a partir del trinomi ideològic de la lluita per la Independència, el Socialisme i els Països Catalans.
[@more@]
El Col·lectiu Independentista va estar format per una cinquantena de persones. Unes poques a l’entorn del Partit Socialista d’Alliberament Nacional i la majoria d’independents que havien coincidit en diferents mobilitzacions per l’Amnistia i el pas de la Marxa de la Llibertat, en la Setmana de Català organitzada per la secció d’activitats culturals del Centre Excursionista de Badalona el 1975, en les Jornades de Cultura Catalana el 1976 i 1977, i en la campanya de Lluís Maria Xirinachs al Senat l’any 1977. Tanmateix, els membres del Col·lectiu residien o estaven molt vinculats al centre de la ciutat, on precisament tenien ubicat el local de reunió i la zona preferent d’actuació. Aquesta marcada empremta territorial i les limitacions per fer-se sentir arreu de la ciutat, impediren projectar-se a la resta de barris.
L’any 1978, el Col·lectiu va donar-se a conèixer en el marc de la Campanya per la Llibertat d’Expressió motivada pel consell de guerra i l’empresonament de Els Joglars, entre els quals hi havia l’actor badaloní Andreu Solsona. Davant la inhibició dels partits parlamentaris, els membres del Col·lectiu van ser uns dels principals activistes del Comitè d’Ajut a Els Joglars, participant d’una encadenada a la Plaça de la Vila, i organitzant tasques d’informació i propaganda: recollida de signatures, cartells, pancartes, pintades. La campanya va ser molt reeixida, enviant-se una carta al Cap de l'Estat acompanyada d’unes 3.000 signatures.
En aquells moments, el Col·lectiu Independentista va editar els núm. 0 i 1 de “El Micaco Expréss”, butlletí que prenia el nom de la nespra que a Badalona s’anomena micaco, on s’informava de la campanya per la llibertat d’expressió; hi apareixien fotografies de pancartes i pintades del Col·lectiu demanant la dimissió del Consistori hereu del règim anterior; també hi havien fotografies de plaques de carrers canviades pels seus noms originals i en català, així com de retolació viària amb noms de poblacions catalanitzats amb pintura. A més, per tal de donar-se a conèixer, els membres del Col·lectiu escrivien regularment cartes d’opinió a la Revista de Badalona, l’Avui, i Canigó.
El Col·lectiu va intentar visualitzar-se en el panorama polític local, participant activament en les crítiques a l’Ajuntament, sobretot arran de diverses irregularitats urbanístiques. I, en arribar l’11 de setembre, va col·locar una placa a la Plaça de la Constitució, plaça històrica de la ciutat, “En memòria dels morts per les llibertats nacionals a Catalunya 1714-1978”. Des d’aleshores el lloc s’ha convertit en el punt de concentració de l’independentisme badaloní per la Diada.
El Col·lectiu va fer campanya pel No al referèndum de la Constitució, i l’any següent va donar suport a les eleccions al Congrés de Diputats a la candidatura del Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional tot reclamant la unitat de l’esquerra nacionalista, tal i com va aparèixer en el núm. 2 del butlletí propi. Al referèndum de l’Estatut va fer campanya per l’abstenció, i a les eleccions del Parlament de 1980, va ser un dels impulsors del manifest “Uniu-vos” per la unitat entre Nacionalistes d’Esquerra i el BEAN que, finalment, no va reeixir.
El desencís entre els membres del Col·lectiu pel que consideraven com endèmica fragmentació de l’independentisme, i la poca incidència per tal d’organitzar una candidatura popular en les primeres eleccions municipals democràtiques, va afectar la seva projecció política. El Col·lectiu va deixar el local que tenia llogat, i l’activisme dels seus integrants va reduir-se principalment a la celebració d’algunes reunions periòdiques, l’organització dels actes de la Diada a Badalona i l’assistència al Fossar de les Moreres a Barcelona, i a combinar esforços amb les activitats culturals de l’associació Festa Nacional dels Països Catalans: la organització d’un concurs literari, presentacions de llibres, la diada del Solstici d’Estiu.
L’any 1991, el membres del Col·lectiu van decidir en una darrera assemblea, integrar-se a Esquerra Republicana de Catalunya a partir de la Crida Nacional per aglutinar l’independentisme.
Interessant. Precisament he fet un treball sobre l’independentisme per a la universitat aquest semestre. El que dius només fa que confirmar tot el que he escrit, veig que no m’he equivocat gaire.
El camí d’unitat iniciat amb l’assemblea de Catalunya es va dividir durant la restauració borbònica. La traïció dels partits que havien tret representació en les manipulades eleccions del 77 va ser cabdal.
L’independentisme durant la transició es va fragmentar, el BEAN ja n’era una mostra. També hi havia NE, i els diferents sectors PSAN donaven suport a uns i altres. Un PSAN dividit i barallat.
Després el decencis que va deixar l’independentisme en la marginalitat, i finalment el retrobament unitari a ERC.
Ara estem un altre cop reproduint les inèrcies del passat. Aquestes municipals a Badalona es presentaran les CUP. No aprenem. L’independentisme necessita una plataforma unitària per sobre d’ideologies i personalismes.
Salut