Em fa l’efecte que la recuperació de la memòria històrica republicana està massa lligada als interessos polítics actuals. Malauradament, després de tot un any de commemoracions i homenatges, i ho dic avui, onomàstica de la mort del president Macià, el dia de Nadal de 1933, a gran part de la societat catalana, no l’hi ha arribat que enguany es commemora el 75è aniversari de la proclamació de la República Catalana, esdevinguda tres dies després, Generalitat de Catalunya; i d’altra banda, també, de la proclamació de la República Espanyola. Les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, esdevingudes un plebiscit a la monarquia, van ser la base d’aquests dos fets històrics relacionats.
Dos esdeveniments que van arribar a confluir en un mateix procés polític, configurant-se l’edifici institucional i jurídic de la II República. Però, des del punt de vista de la recuperació de les llibertats nacionals, probablement sense la proclamació de Francesc Macià de la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica, i el nomenament per part seva d’autoritats públiques, el 14 d’abril de 1931, la recuperació de la Generalitat i l’Estatut d’autonomia de 1932 haguessin quedat en l’aire o ajornats de l’agenda política immediata per part del govern de l’Estat. Una afirmació que no és gratuïta. Les reaccions, tensions i resistències que van generar-se a l’entorn de la relació entre Catalunya i l’Estat Espanyol van ser molt intenses, quan no conflictives, durant el període republicà.
Així, massa oblits de la història de Catalunya ens fan perdre la dimensió real del procés de redreçament nacional i l’esforç per assolir la justícia social en un marc de progrés.
