Recentment he anat a veure l’exposició pictòrica d’Anglada-Camarasa a la Fundació “La Caixa”. Allà m’he retrobat amb la pista d’un vell conegut. Bé, un vell conegut a partir de dos articles que vaig publicar ara fa uns anys sobre la seva trajectòria artística i com a maçó. Es tracta d’un dels contemporanis i amic d’Anglada-Camarasa, el pintor, il·lustrador i cartellista, Eveli Torent Marsans (Badalona, 1876 – Barcelona, 1940).
Un pintor “injustament oblidat” tal i com es cita en el text de l’exposició que acompanya el quadre d’Anglada-Camarasa, Eveli Torent tocant la guitarra, i dues obres de petit format de Torent. El meu despertat interès per l’artista badaloní, m’ha portat a consultar el seu nom a internet, i he trobat que des del passat 17 de desembre, una obra de Torent es troba exposada a Brest, en concret una obra de la seva etapa pictòrica a la Bretanya. L’actualitat de Torent doncs, no ha estat del tot engolida pel pas del temps.
També, ara fa poc més d’un any, l’Ajuntament de Badalona va incloure en el nomenclàtor de la ciutat, el nom del seu il·lustre conciutadà, però Torent segueix sent un gran desconegut.
Valguin aquí aquestes quatre ratlles per situar el personatge: Eveli Torent va ser un assidu del nucli modernista i bohemi d’Els Quatre Gats, posteriorment el seu temperament inquiet el va portar a exercitar els treballs artístics arreu del món: París, Madrid, Londres, Nova York, Argentina… Un fet ineludible associat a la seva biografia és la pertinença a la maçoneria en què va aconseguir ser Gran Mestre de grau 33 i un dels membres clau de la Gran Lògia Espanyola. Després de molts viatges i de visitar Badalona esporàdicament, el 1926 va repartir la seva residència entre Badalona, on va treballar com a mestre de dibuix de l’Escola Elemental del Treball, i la torre Rovira de Sant Antoni de Portmany a Eivissa. Torent va morir a Barcelona el 4 d’octubre de 1940.
