La cadena sueca atresora uns grans volums de facturació i de negoci arreu del món quan està a punt de complir 70 anys. Sí, 70! D’altra banda, ara en fa quinze que va obrir-se el primer establiment de l’Estat a Badalona el 1997.
Ikea? Ingvar Kamprad (nom i cognom del fundador) Elmtaryd (nom de la granja on va créixer) Agunnaryd (el seu poble).
Ingvar va començar amb l’obertura d’una petita botiga de diferents articles el 1943 i a partir d’una idea del negoci de mobles va fer aparèixer el seu propi catàleg per primera vegada en 1951. Els models vintage d’aquella època es revaloritzen i són veritables peces de col·leccionista. La puixança com emprenedor el va fer importar les matèries primeres de països asiàtics i obrir noves botigues fora de Suècia.
En l’aspecte personal, el passat filonazi d’Ingvar que va sortir a la llum en un treball periodístic d’investigació (‘un gran error de joventut’ va declarar aleshores) forma part d’un passat incòmode per a la societat sueca. Aquesta ombra s’afegeix a un altre informació apareguda segons la qual l’empresa va utilitzar com a mà d’obra presidiaris de l’Alemanya Oriental i de Cuba a finals dels vuitanta, una història digna d’investigació de la hacker Lisbeth Salander i del periodista Mikael Blomkvist.
Algunes claus de la fòrmula Ikea que s’han anat implantat exitosament a diferents països són: oferir amplis stocks de mobles desmontables i complements funcionals; productes de disseny i pràctics, econòmics i de consum ràpid. Exposats in situ i després lliurats en caixes planes a la zona del magatzem.
Ikea va ser pioner de la filosofia cash and carry: compra-ho i emporta-t’ho; i després do-it-yoursef, ensambla-ho tu a casa o a on farà el seu ús (la darrera part de la cadena productiva-comercial). Aquests darrers paradigmes dónen per a tota classe d’anècdotes de muntatge i relats contemporanis en la República independent de casa nostra, tot un món d’inspiració corporativa de colors blau i groc.
A més, en referència a la influència de les botigues Ikea, com la de Badalona, els frankfurts i menús de baix preu s’estan convertint degut a la crisi en una mena de menjador social.
