A l’illa de Sicília, primer els colons grecs i després els romans van cultivar en extensió la vinya. Aquests darrers produïen una especialitat de vi fumat, el més important conegut com Benevento.
Fent un ampli salt en el temps, el comerciant anglès, John Woodhouse, es diu que per atzar, per una tormenta, va arribar al port de Marsala el 1773 i va ‘descobrir’ als establiments de la població el vi local. Va veure una bona oportunitat de negoci si s’encarregava d’exportar-lo. Per tal d’aconseguir que resistís la travessia en vaixell va afegir-li alcohol i va donar origen als potents vins de Marsala.
L’almirall Nelson va encarregar una quantiosa comanda per a la marina britànica l’any 1800, desplaçant a l’oporto de la copeta de vi diària assignada als mariners.
De seguida altres emprenedors van interessar-se pel Marsala com Benjamin Ingham i posteriorment el seu nebot Joseph Whitaker, exportant als nous mercats d’EEUU, Brasil, Austràlia. El tercer gran emprenedor va ser Vincenzo Florio, present en diferents sectors econòmics silicians, va fundar la casa Florio a Marsala el 1833.
En referència a la important presència i influència britànica a l’illa de Sicília, el desembarcarment de Giuseppe Garibaldi i els seus ‘mil camises vermelles’ l’onze de maig de 1860, ben segur no va ser cap casualitat que fos a Marsala amb la col·laboració dels britànics. Garibaldi conjuntament amb una revolta local va posar fi per la via militar al decadent règim borbònic i va donar un pas important per a la unificació d’Itàlia i la construcció d’un mercat nacional. El ‘Risorgimento’ arribava a l’illa i la geopolítica britànica contemplava amb satisfacció el procés de creació d’un estat potent i modern que fes de contrapès mediterrani a França
Parant atenció de nou sobre Vincenzo Florio, aquest va ser el primer d’una acabalada i influent família palermitana: els seus negocis van ser ampliats pel seu fill Ignazio. Vincenzo Florio junior, va ser el fundador de la primera carrera
automovilística oficial que va celebrar-se regularment, la Targa Florio el 1906 per les muntanyes de la Madonie (la darrera edició va ser el 1977 quan per motius de seguretat va convertir-se en un ral·li). La imatge correspon al pas de la carrera pel poble de muntanya de Petralia Sottana.
.
Els Florio, juntament amb personatges com Joseph Whitaker, van formar part de la burgesia de la ‘belle époque’ palermitana que impulsaren l’eixample modern de la ciutat (el Viale della Liberta prenia com referència els Camps Elisis de París), les vil·les modernistes d’estil ‘liberty’, el mecenatge i la celebració d’esdeveniments artístics. Un període d’esplendor abans de la profunda crisi de les guerres mundials i l’econòmica d’entreguerres.
La casa Cinzano va posicionar-se al capdavant de la comercialització del vi Marsala els anys vint, fusionant la producció sota l’etiqueta de Florio.
Precisament, l’autor d’uns dels cartells publicitaris de la nova marca, Leonetto Cappiello, havia motivat una entrada anterior d’aquest bloc com autor d’un cartell de l’Aigua de Vilajuïga.
L’interès sobre el vi Marsala i els Florio són estimulats de forma molt encertada en la visita guiada i el tast de vins a la Cantine Florio a Marsala, un reclam més d’una ruta per Sicília .
